Marc legal en la defensa personal

Per MARCEL DEL RIO

Intentaré donar unes indicacions generals pel que respecta a les lleis que ens permeten defensar-nos de tal manera que sigui una guia útil i fàcil de seguir i memoritzar.

Ens centrarem en la defensa personal, el que vol dir que sobretot mirarem com ens empara la llei a l’hora de protegir la nostra pròpia persona.

Primer de tot les lleis que ens afecten van de l’organisme més gran al més petit i per tant començaríem per les lleis internacionals, les quals en general només caldria dir que garanteixen el dret a la vida i prohibeixen o condemnen el mal ús de la força sobretot pel que respecta a maltractaments o tortures(excés de força -un cop neutralitzat aturar-nos- ).

La llei més important a nivell nacional és evidentment la “Constitución Española de 1978”.

La constitució diu en l’article número 15 que garanteix el dret a la vida i a la integritat física sense donar lloc a la tortura o tracte inhumà.

A l’article 17 garanteix el dret a la llibertat i seguretat per a tothom.

Després d’aquesta llei hi hauria una següent llei estatal que ens afectaria directament que és el “Código Penal de 1995”.

L’article 18 ens parla de la provocació i ens diu que és punible penalment (incitar a algú a fer un delicte).

L’article 20 parla extensament de qui està exempt (no te)de responsabilitat criminal, per tant es pot fer.

Ens afecta especialment al punt 4 on parla dels que obren en defensa de la persona o drets propis o aliens (legítima defensa):

Més concretament diu que cal per que es pugui defensar algú les següents circumstàncies:

• Hi hagi una agressió il·legítima. Que és quan es defensen els bens si són atacats il·legalment i es posin en greu perill de fer malbé o pèrdua. I també quan es defensa la vivenda.
• Necessitat racional del mitjà per impedir o repel·lir (que el mètode o arma utilitzada sigui ajustada a la agressió en la forma i proporció).
• Falti la provocació per part del defensor.

En el punt 5 parla de qui en estat de necessitat i per evitar un mal propi o aliè entri en conflicte amb alguna llei, caldria:

• Que el mal a evitar sigui major que el que causem (proporcional però inferior el mal que fem al que rebem o anàvem a rebre).
• Que la situació no hagi sigut provocada pel defensor.
• Que no hi hagi obligació de sacrificar-se (per exemple degut a l’ofici).

Al punt 6 parla de la por insuperable (vol dir que la por en fa fer una cosa que no som conscients i per tant no som responsables). 

I el punt 7 diu que també estarà exempt qui actuï en compliment d’un deure o exercici d’un dret, ofici o càrrec (per exemple qui vulgui fer prevaldre el dret a la vida).

A l’article 21 parla dels atenuants per tant rebaixen la culpabilitat o pena però no són tant contundents com els eximents.

Els atenuants que en resum ens afectarien serien:

-Quant no es donen totes les condicions per ser eximent.

-Obrar per causes que provoquin alteració de la percepció o estat passional.

-El culpable hagi reparat el dany o disminuït els efectes.

Tindríem l’article 154 que ens avisa de que és delicte renyir entre sí utilitzant mitjans o instruments que posin en perill les persones.

Ens trobem tipificat com a delicte en l’article 455 la realització arbitraria del propi dret (prendre’s la justícia pel nostre compte utilitzant la força), vol dir que hem d’utilitzar les vies legals establertes).

Resumint hauríem de fer el següent raonament per no equivocar legalment la nostra resposta:

• No hi ha d’haver provocació prèvia per la nostra part abans de defensar-nos.
• La resposta ha de ser COP que vol dir Congruent, Oportuna i Proporcional, i si tractem un per un aquests termes direm que ha de ser:

–Congruent o racional (lògica), per exemple ens podem defensar si ataquen un bé, no si es donen cops al pit per intimidar. 

–Oportú en el temps, no podem esperar uns dies a defensar-nos.

–Proporcional i intentant infringir menys mal que el sofert, evitar el “ull per ull” i parar quan ja no calgui (evitant maltractar). 

• La nostra resposta ha de ser la última solució i posada en coneixement de l’autoritat a qui interessi.

Si hem de defensar-nos ho hem de fer amb lògica i amb intel·ligència utilitzant el cervell.