Carles Vilajosana, cinturó negre 1r dan de jujitsu

El professor de jujitsu de l’Esport7, Marcel de Rio, ha escrit el següent text en record i homenatge al Carles Vilajosana, alumne amic, qui va morir assassinat el dia 1 de setembre

En Carles va aparèixer pel Gimnàs Esport7 de Manresa per practicar Jujitsu degut a que molt a prop d’allí portava junt amb la seva germana lolanda un local anomenat Bar Estadi al carrer Barcelona.

Va començar amb molta empenta i amb moltes ganes, com era característic en ell. Feia moltes repeticions de les tècniques i tenia bastanta facilitat en l’execució encara que li faltava elegància. Era molt impulsiu i per tant se li donava molt bé l’exercici del randori (pràctica lliure sense oposició) on treballava a alta velocitat i fàcilment. De tant en tant inventava tècniques, la majoria de dubtosa efectivitat.

Pràcticament sempre entrenava amb el mateix uke (el que rep l’acció) del mateix nivell i s’ho passaven d’allò més bé sense parar de treballar i només paraven per riure, veure’ls treballar era molt bonic per l’alegria que transmetien. Ell és el Tomás, l’uke de tota la vida.

Quan ell era cinturó verd (3er kyu) em va fer d’uke conjuntament amb el Jesús (el meu uke i segon professor del gimnàs) en el meu examen de 7è dan que vaig realitzar a Cala Montjoi davant d’un tribunal internacional. Va respondre de manera excel·lent i va sortir un bonic examen que es pot recuperar per les xarxes ja que el va filmar algú.
mimo

A Cala Montjoi encara el recorden sobretot per que hi va anar amb els seus fills bessons (Arnau i Martí) i la seva parella del moment i mare dels seus fills, la Rosa. Bé potser recorden més als seus fills que eren una mica tremendets.

El camí per aconseguir el cinturó negre 1r dan va ser llarg i dur amb moltes hores de pràctica amb el seu uke, a les hores de classe i fora d’hores. Van fer un examen (que en la nostra escola no es pot fer abans de 6 anys de pràctica com a mínim) molt bo, gràcies a la seva explossivitat i que havien dedicat moltes hores de pràctica però també a la gran compenetració entre ells dos. Havíem anat algun cop a fer trobades de practicants de Jujitsu de l’esport7 al mas on vivia juntament amb la seva família, Mas de Sant Iscle i allà ell feia de guia en visites per les seves bodegues, també feia tastos de vins i maridatges. A part treballava a peu de vinya.

Es veu que de les primeres coses que va fer en arribar a viure al mas va ser posar una senyera estelada en un pal ben alt. Això ho tenia molt arrelat i en el kimono (gi o vestimenta per practicar jujitsu) només portava escuts de les associacions o federacions catalanes i a poder ser que sortís la senyera.

Com a cinturó negre en un moment donat mentre treballava a l’Oller del Mas (havia treballat al Roqueta també) va decidir donar classes de defensa personal per a dones i el vàrem posar en el grup de professors de Jujitsu i també va començar la formació al respecte però finalment va canviar d’opinió i de feina.

Ell va dir textualment, «Jo vull donar classes de Jujitsu però de l’escola del Marcel Del Rio», al que diu ell li diem «Escola de Jujitsu DOSHIN RYU» encarada principalment al seu ús en la seguretat pública i privada a part de l’ús en la defensa personal.

Treballava habitualment de jardiner en la urbanització on vivia que era El Serrat de Castellnou, sempre tenia una feina o altra, però sempre estava disposat a ajudar a qui fos amb la furgoneta
o el remolc o amb les seves habilitats com a jardiner. Així que un cop aconseguit el cinturó negre 1r dan ja no venia tant sovint, però si que venia un parell de mesos cada any segur.

Una cosa que fins a dia d’avui no havia comentat és que el Carles solia venir a entrenar mastegant xiclet i li havia hagut d’avisar moltes vegades (hi ha perill d’ennuegament) i li feia treure de la boca. El que passa és que el Carles es feia el viu i per a que jo no li digués res, entrava i després de passar revista Jo veia que no portava el xiclet però com els professors tenim mil ulls, havia observat com quan ell es pensava que jo no el veia es posava a mastegar xiclet, ho vaig deixar per impossible.

Recordo que un cop vàrem realitzar un curs de defensa personal per a dones a Rajadell i va aparèixer per allà per tal d’ajudar a donar la classe ja que la seva parella del moment era d’allà i estava apuntada al taller.

La seva última parella, la Neus, em preguntava que fer amb la quantitat de kimonos i cinturons i altres complements relacionats amb el Jujitsu. Sempre recomano guardar tot aquest material ja que són un record de l’activitat i sobretot un record per als fills (com a mínim el cinturó negre) per que si un dia algun d’ells volgués realitzar aquesta activitat podria utilitzar aquells mateixos utensilis.
Un record no molt llunyà és quan es va perdre el seu gos barrejat de pastor alemany de nom Syrah i finalment el va trobar en molt mal estat però viu a Sant Fruitós i va ser una gran alegria. Aquest gos el seguia a tot arreu (al principi el duia lligat a la cintura) o el portava el seu pare.

Finalment hem decidit que la jornada tan especial que tenim programada pel pròxim dia 3 d’Octubre de 2026 tingui el seu nom, per tant passarem a celebrar per primer cop en la historia unes 12 h de pràctica de Jujitsu i li hem posat el següent nom:

12 hores de jujitsu Carles Vilajosana

No t’oblidarem, Carles

Kyoshi Marcel del Rio, 8è Dan de Jujitsu Doshin Ryu, Esport7 Manresa.