Marcel del Rio: “Els meus professors” (1)

Aquest article potser sigui massa embolicat i dens, sobretot per la quantitat de noms, però potser d’interès per saber i detectar les influències en el nostre estil de jujitsu, a part de ser un document històric i de gran valor per a mi ja que faig menció de persones importants en la meva vida tant marcial com personal.

– El meu primer professor va ser en Carles Ventura Farre, del Club de Judo Ventura de Barcelona al carrer Calàbria, al costat de casa meva el qual va influir en un jove de 16 anys, no sols en l’àmbit de les arts marcials sinó també en l’àmbit de les relacions personals. 

Em va donar classes principalment de jujitsu i mes tard de judo, ja que em va proposar de practicar-lo per ampliar coneixements i personalment em va interessar per poder complementar degut a la meva participació en les competicions de jujitsu on hi havia una part dedicada a un combat de judo.

Vaig acabar fent les substitucions de les seves classes i finalment me les va traspassar perquè entre altres motius li feien mal els genolls.

D’ell vaig aprendre a caminar pel tatami i per la vida.

Jo era un adolescent molt tímid i amb el seu exemple i els seus consells vaig aconseguir modelar el meu caràcter i el resultat em deixa molt content i satisfet.

Li dec el bateig en el jujitsu i arts marcials i la base d’aquestes i també l’ajuda en la formació del caràcter.

D’ell potser em queda una mania que tenia de fer molts taisabakis.

– El segon professor i el que més temps he tingut ha sigut en Txema Domenech Berenguer.

Me’l va presentar en Carles Ventura per preparar l’examen de 1r dan de jujitsu i el vaig anar a veure a casa seva, recordo que quan em va rebre es rentava les dents i em va passar uns models de fulls d’examen.

Em va oferir anar de tant en tant a entrenar al seu club Judo Mandri al carrer Mandri de Barcelona per preparar el segon dan de jujitsu i finalment hi anava els dimecres a la tarda amb un company del gimnàs l’Emili Estivill que era germà de la dona d’en Carles Ventura.

El vaig seguir durant molts anys per tot arreu, el vaig seguir a la nova associació que va crear AEJJ (Asociacion Española de Jujitsu) per més tard donar classes junt amb ell ajudant-lo i després substituir-lo en algunes al Gimnàs Nou Dos del carrer Hurtado de Barcelona, tot combinant les classes en el Gimnàs Calàbria (antic Ventura que es va traspassar a en Joan Lluelles professor de Judo en col·legis).

També vàrem fer-nos socis en agafar el traspàs del Gimnàs Calàbria que es va dir Centre de Budo Ventura en honor al professor que el va fundar i que ens va unir en el tatami i en la amistat,

Després per motius econòmics junts també ens vam desplaçar no molt lluny i vam canviar el nom per Centre de Budo Sant Jordi, un gimnàs de quatre plantes al carrer avenir de Barcelona al costat de la plaça Francesc Macià.

També vam donar classes junts al col·legi Lycee Francaise de Barcelona i al Gimnàs Marin del carrer Legalitat de Barcelona al barri de Gràcia.

Vaig passar moltes hores al seu costat, vàrem passar situacions de tot tipus (de bones i de dolentes) i vaig intentar aprendre tot el que vaig poder del que ell ensenyava i volia transmetre.

Sempre intentava transmetre una cosa u altra tant al tatami com fora d’ell.

També hem de tenir en compte que va ser una època molt activa i no paràvem de fer cursos per tot arreu i quasi sempre vaig fer d’uke d’ell, amb la qual cosa provava les tècniques i les ensenyances en primera persona.

Degut a la intensitat de les situacions i a la quantitat d’hores passades ha influit moltissim en mi, a nivell tècnic i també a nivell d’ensenyança de la que era un gran mestre, però tambe a nivell personal ha influït evidentment.

Potser en Carles Ventura va influir en la base i en Txema en el desenvolupament, tant en el apartat de jujitsu com en el de la vida.

D’ell conservo com tots el fabulós programa de pas de graus i a nivell personal l’intentar transmetre alguna cosa en cada tècnica i fer-ho amb el màxim d’explicació tècnica possible per fer-la comprensible i inoblidable.

– Quan en Txema va deixar de donar classes vaig buscar entre els professors que coneixia el que més podia continuar la obra que els dos anteriors havien començat, amb la qual cosa vaig anar a entrenar amb en Carles Torra Torra.

Ja el coneixia quasi de sempre perquè era a tot arreu i com sempre organitzava una cosa u altra m’apuntava amb els meus alumnes i sempre tenia la porta oberta al Gimnàs Esport7 de Manresa portat junt amb en Maurici Casasayas Botines.

No diferia massa del que havia tingut fins al moment, però hi havia algunes diferències que també ho feien més interessant.

El coneixia bastant bé de molts anys, li havia fet d’uke en un examen al Nou-Dos, el veia en quasi tots els cursos, anava a entrenar amb ell sempre que podia i, sobretot, tenia una munió d’alumnes sempre al voltant seu que el feia molt atractiu.

La llàstima és que no vaig poder aprendre tot el que m’hagués agradat pel poc temps que vaig estar amb ell, ja que desprès d’un temps em va demanar si volia quedar-me les seves classes a la qual cosa vaig accedir ja que treballava a Manresa i vivia a Sant Fruitós de Bages.

Tenia molts recursos i era un mestre amb molta experiència i sempre aprenies una cosa nova.

D’ell conservo uns tipus d’escalfament especials per a classes d’una hora i en espais reduïts.

– Un cop en Carles Torra ja va deixar de donar classes un dels professors més afins al que practico i pròxims en l’espai es en José Manuel Guisado Castro que te un gimnàs l’Okami-shin a Les Franqueses del Vallès al costat de Granollers.

Amb ell sempre ens havíem vist i coincidit en molts cursos tant de l’associació com de la federació i per tant teníem molt bona relació, és una persona molt humil i de molt bon tracte.

Sempre ha tingut la seva porta oberta i per tant he pogut coincidir molt amb ell i entrenar sota la seva direcció molt sovint, sempre que la disponibilitat personal ho ha premés.

És admirable com a la seva edat encara es mou pel tatami amb agilitat i destresa.

D’ell potser he agafat el posat humil i callat davant altres mestres.

– Simultàniament a l’anterior vaig adoptar com a guia i mestre també el que va succeir a en Txema en el càrrec i direcció de la associació, en José Miranda Mateo.

El problema principal en el seu cas és la distància doncs és a la població de Figueres en el gimnàs Tadaima, a part que principalment es dedica en cos i ànima al aikijitsu que no difereix massa del jujitsu que practiquem, però ja d’entrada el programa és totalment diferent. També és de fer notar que no participa en activitats de la Federació de Judo per tant ens veiem menys també per aquest motiu.

Actualment, és l’ànima de l’associació de la que formem part i hauríem de destacar el seu caràcter particular seriós i graciós que va alternant constantment i que per això transmet respecte i afecte quasi simultàniament.

Una dada a remarcar és la seva constant recerca de coses noves i antigues en les disciplines de l’aikijitsu al japó, està al dia en tot el que respecte a l’aikijitsu.

D’ell potser he copiat el mètode de anar fent petites gràcies per anar entretenint a la audiència.

– Un altre professor a remarcar seria en Santi Païsa el qual en diversos cursos i trobades personals també ha influït en consells i detalls molt interessants i pràctics a part de contribuir amb la seva felicitat i ganes de viure en estimar encara més l’art en qüestió.

D’ell he intentat conservar la il·lusió per les coses que faig. 

A nivell espanyol professors a tenir en compte amb els que compartit moltes hores al tatami i fora d’ell són però que fa molts anys que no veig, ells formaven part de un grup que feia Taijitsu a Andalusia i es van unir a nosaltres en la creació de la associació:

• Luis Perez de Los Palacios de Sevilla, el qual sempre estava de broma i movia a una gran quantitat de nens de la seva zona.

• Antonio González de Málaga el qual havia fet Ninjitsu i tenia moltes anècdotes al respecte.

• Juan Revuelta de El Puerto de Santamaria (Cadiz) el qual m’havia tractat com si fos de la seva familia i tenia un gimnàs a casa seva. Com a dada curiosa dir que durant uns anys vaig anar revent a casa de part seva una ampolla de un vi dolç Padre Lerchundi ja que l’havia provat a casa seva i li vaig dir que m’agradava.

També a nivell espanyol i de la Federació Espanyola es de constatar un parell de professors que en els inicis del meu aprenentatge van deixar empremta:

• José Manuel Garcia Garcia un senyor ja d’edat avançada quan el vaig conèixer però que transmetia conceptes i em semblava un gran mestre de gran respecte, era militar a la acadèmia de Zaragoza i va publicar junt amb el seu fill un llibre molt interessant per la època.

• Angel Gasco de Madrid és un dels mestres que anava pels cursos i feia un Jujitsu molt dinàmic que em va cridar la atenció, era la època en que vaig començar a competir en jujitsu i ell va ser el impulsor d’aquesta.

Mencionar de passada també a alguns mestres espanyols de jujitsu que han participat de la meva formació:

• Carles Vilaplana el qual va ser durant molts anys l’uke de Txema Domenech. Molt aficionat al rugbi.

• Pau Ramon durant un temps va formar part de la associació i ens vàrem veure molt al tatami però d’ell hem de dir que és un històric de les arts marcials i sortia per tot arreu, ara no tant.

• Roberto Dejuan que dona classes a diferents llocs de l’àrea de Barcelona, que forma part d’un altra associació però que degut a la constant recerca i curiositat l’he conegut i hem tingut molta relació, és un apassionat del jujitsu i de l’exercit.

• Javier Ramirez del Gimnàs Uma de Terrassa que juntament amb l’anterior en realitat diuen que fan Goshindo però a efectes pràctics és el mateix que jujitsu. Aquest és molt amic meu que el vaig conèixer per altres motius i a destacar d’ell és la seva generositat, ho regala tot.

Altres professors que es poden destacar amb els que he tingut contacte i he pogut copiar o aprendre coses serien :

• Miquel Morancho que ara és a Andorra i que havia donat classes de iaido i kendo al gimnàs Nou Dos quan jo tambe en donava junt amb en Txema i vaig ser alumne seu llavors i quan també va donar classes en el gimnàs Budo Sant Jordi. Ës de destacar el gran coneixement que te de tot el japonès sobretot de l’idioma i de la escola Tatsumi ryu, una escola antiga del Japó que ensenyava des de iaido fins a jujitrsu(taijitsu). Per cert a destacar d’aquest mestre la seriositat i la seva dedicació a depurar la tècnica fins al més mínim detall.

• Francisco Garrido un conegut professor de Taekwondo amb el que vaig entrenar molt i del que vaig aprendre també de la seva modèstia i coneixements.

• A nivell del Japó també s’hauria de nombrar al professor Kuniyuki Kai de jujitsu el qual ha vingut diverses vegades a casa nostra i del que he pogut observar el més pur estil de jujitsu japonès. Mestre de moltes escoles de diferents estils i del seu propi de jujitsu.

Menció a part tindrien els professors amb els quals he compartit docència a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (antiga Escola de Policia de Catalunya) i altres en temes relacionats amb la defensa personal per a policies dels quals evidentment he fet com amb els anteriors, copiar o aprendre (espero no oblidar ningú):

• Arnald Armentano
• Josep Lluís Rodriguez
• Josep Maria Garcia
• Francisco Manchon
• Pere Perez
• Albert Recuero 
• Magí Camps
• Amadeu Bernades
• Josep Manuel Cortés
• Michelle Feilen
• Francesc Flores
• Mireia Anglès
• Oscar Viscarri
• Oscar Gispert
• Albert Campmajor
• Jordi Arasa
• Toni Cabañó
• Oriol Riba
• Josep Miquel Garcia
• M. Carmen Fuentes
• Albert Girau
• Gerardo Guillen
• Luis Manuel Molina
• Julio Muñoz
• Chong Soo Park Choi
• Toni Flores
• Sergi Arias
• Oscar Magro
• Juan José Galvez
• Juan De Dios Lopez

Cal, però, parlar de Carlos Rodríguez a part degut a haver compartit ensenyança personalitzada en el apartat de defensa personal per a policies. El qual per destacar a part de ser un gran entès en el mon de l’ús de les armes de foc també una persona amb un sentit del deure i de l’honor encomiable. Sempre disposat a ajudar els altres. Un gran formador de professionals de la seguretat pública.

També a part convindria parlar de David Roca el qual com l’anterior ha compartit docència amb mi però també ha compartit molt campionats de Judo per tot el país i m’ha ensenyat molt del Judo de la seva part tècnica i de la seva part humana, sobretot a patir per superar-se.

De professors espanyols n’han hagut més però aquests serien els que més haurien influït. 

Pel que fa als professors internacionals hi ha una llista que cal remarcar, ja que d’aquests professors tant jo com els meus propis professors ham basat el nostre intercanvi tècnic i d’impressions per crear els nostres respectius programes:

• Robert Clark d’Anglaterra que ja és difunt fa dos anys i que va ser el gran revolucionari del jujitsu fent-lo una disciplina moderna dinàmica i alegre. El primer cop que el vaig veure hem va passar com el primer cop que vaig veure en acció a en Carles Ventura i a en Txema Domènech, és una sensació de que allò és el que jo vull arribar a fer.
• John Steadman també d’Anglaterra que era un personatge extremadament tècnic que va venir molt per espanya, feia els moviments clavats al mil·límetre i era una mica animal amb els punt vitals.  
• Terry Parker també d’Anglaterra que sempre treballava amb la seva dona la Janet i que sempre feia tècniques molt divertides i degut a la gran amistat amb en Txema venia molt sovint a Espanya.
• Gino lo Gioco de Bèlgica  amb el qual es podia parlar una mica de francès, anglès, italià i alguna cosa d’espanyol. Portava un uke Jean de Greef al qual li donava unes pallisses monumentals.
• Hans Demant de Dinamarca que era molt serio i fumava sense parar i feia uns nusos molt complicats amb les seves llargues cames.
• Cosimo Costa de Sicília (de la ciutat de Catania) Itàlia el qual parlava perfectament el castellà i venia molt sovint a Espanya. Tenia alumnes repartits per tota Sicília i tots Itàlia. Era molt escrupulós en la realització de les seves tècniques i tenia molt de caràcter. Li vaig fer d’uke moltes vegades.
• Dieter Lösgen d’Alemanya que era expert en punts vitals i les seves tècniques feien un mal horrible recordo alguns ukes que abandonaven abans d’acabar el curs i tots els assistents (jo entre ells) amagant-se per no ser els escollits com a substituts.
• Alain Sailly de França que havia recorregut el mon junt amb en Txema i en Cosimo darrere els millors professors de jujitsu. Com tothom el reconeix és un artista que fa el jujitsu com si fos un ball, altament estètic.
• Sebastien Damhaut de Bèlgica un noi jove que degut a la seva amistat amb en Carles Torra vaig conèixer fa molts anys i he anat seguint per tot arreu ja que fa del jujitsu un art i parla l’espanyol perfectament, amb la qual cosa pot transmetre més fàcilment els seus missatges. Actualment és de referència i no para de viatjar, aprendre i ensenyar per tot el mon .

Hi haurien molts altres professors estrangers però aquests són els més significatius.

També hauria de dir que també s’aprèn d’altres alumnes, que també són professors però aquest seria un altre capítol.

Els que també han influït en mi són els professors que he tingut de Judo i per tant això també seria un altre tema a part.