Marcel del Rio: “Els meus professors” (i 2)

L’objectiu d’aquest article és continuar amb la relació de professors que han influenciat en mi pel que fa al tipus de classes o d’ensenyança i a les bases de la escola DOSHIN RYU però inclús han influenciat en el tipus de persona que sóc en el dia d’avui.

Primer voldria enumerar els professors que he tingut en la disciplina del JUDO, la qual vaig començar per complementar la participació en competicions de Jujitsu on hi havia una part destinada a un combat de judo.

El primer professor que vaig tenir va ser el mateix que en jujitsu CARLES VENTURA del Club Judo Ventura on vaig començar a fer jujitsu. Al ser cinturó negre i participar en les competicions de jujitsu on hi havia una part dedicada exclusivament a un combat de judo ell hem va proposar anar també a entrenar gratuïtament i quan ho desitjes una mica de judo.

Era un gran mestre en tots els sentits i tenia molta gent de l’ambient universitàri i també relacionats amb el col·legi de metges on havia donat classes. Eren unes classes molt instructives en el que es refereix a la tècnica i molt deivertides pel que fa a l’ambient sempre molt distés, divertiit, respectuós i molt col·lavorador. Resumint havia creat al voltant seu un grup d’alumnes-amics molt agradable.

Sobretot vaig aprendre i millorar certes tècniques i estratègies de judo aplicables també en jujitsu.

Com anegdota us explicaré que ell insistia en la convinació de tècniques i per exemple en la primera competició que vaig fer que era un campionat social de judo vaig convinar ippon-seoenage amb o-soto-otoshi i va ser premiat com el millor ippon de la competició, jo era cinturó taronja i li vaig fer a un alumne meu de jujitsu que tambe va voler provar una competició de judo.

També explicar per exemple que també la primera competició de judo que vaig guanyar va ser un campionat universitari de catalunya en la categoria de Promoció(fins a cinturó blau) encara era taronja on vaig fer el mateix  vaig anar empenyent per fer o-uchi-gari i vaig canviar de cop per fer tai-otoshi i el que hem va impactar més era que li vaig fer a un noi de INEFque tenia músculs fins a les ceies i feia molta por, a mi em sembla que feia més de dos metres(segurament menys pero feia impressió).

Quan en Carles va deixar també les classes de Judo com havia fet amb les de Jujitsu va donar les classes en ROGELIO FIGUERAS que venia del Club Aguilas també de Barcelona. Era molt educat i molt respectuós. La veritat recordo les seves explicacions carinyoses i plenes de consells basats en la seva experiència.

Per exemple recordo que li agradava molt el hane-goshi i el feia ficant-se molt per davall i també d’un consell que em va donar un dia que tenia una competició i estava una mica passat de pes. Em va recomanar prendre un diurètic, ho vaig fer,  per anar a la competició vaig agafar el autobús i des que m’havia pres la pastilla pel mati a primera hora no havia notat cap efecte però quan arribava a la parada de la competició(Lllars Mundet) vaig haver de baixar una parada abns per pixar urgentment en una cantonada.

El gimnàs es va traspassar i el va agafar un professor de judo en JOAN LLUELLES que va influir en mi en el que respecta amb les classes de nens sobretot perque les tenia molt per la ma i les feia com a xurros. Sobretot és de destacar que ho tenia tot organitzat i planificat amb milers de jocs i exercicis. Va posar el nom de Gimnàs Calàbria.

En LLUELLES va buscar com a substitut un professor de judo amb ampli currículum i es va decidir per en RAMON ABAD, el qual venia del Gimnàs Marín i també donava moltes classes a col·legis i tenia un equip de treball d’alumnes seus. Sobretot és de destacar la seva dedicació i l’afany per convertir-nos a tots en grans campions especialment per la via de l’esforç i la superació. Resumint varem suar de valent al seu costat i vam ser recompensats amb molts èxits. També ens va agermanar amb el Gimnàs Rosselló on donava classe i guardo molts bons records del gran grup de competidors fins a la mort que formavem.

Més o menys per aquesta època també entrenava una mica de Judo al gimnàs Nou Dos de Barcelona on també donava classes de Jujitsu junt amb en TXEMA DOMENECH. Aqui vaig fer algunes classes amb en CESC SOBERÀ i en PERE SOLER. Del primer sobretot recordo l’uchi-mata que colava a qui fos (com el veies més baixet  pensaves que et faria seoi-nage) i com li agradava entrenar i fer randori, i també anar a la sauna on escalfavem a l’hivern abans d’entrenar si feia fred(entrenavem en un soterrani que havia sigut un parquing). Del segon com no recordar la por que fa només de veure el 2×2, i en canvi com era de fi i elegant fent les tècniques que com podeu suposar eren imparables i per cert recordo que algun alumne havia anat amb ell a una casa que tenia on per entrar deien que havies de pujar per una corda. Aquests dos són de fama reconeguda al Judo nacional.

Al gimnàs on entrenava em van oferir la possibiltat d’agafar el traspàs i així el vaig agafar junt amb en TXEMA DONMENECH qui va ser el nou professor de Judo del Gimnàs Budo Ventura. Aquesta època també ve marcada per molts èxits però sobretot el que cal remarcar és les ganes de conseguir tenir un gran equip de competició amb futur. Feiem entrenaments físics i psicològics,  els físics dirigits per en TXEMA i els psicològics per en CARLES VENTURA. Entrenavem amb molta inteligència i diversos cops al dia fent entrenaments parcials només físics, només tècnics, només de randori, només de relaxació i actuivació, etc…Va ser el periode de més aprenentatge tècnic per la meva part pel que respecta al judo ja que en TXEMA com a bon arquitecte a tota explicació li donava un raonament físic la qual cosa he intentat conservar en les meves explicacions considerant que si una persona enten la tècnica és més fàcil que la fàci corrcetament. Amb ell vaig aprendre a tenir un bon kumi-kata i un bon uchi-mata.

Paral·lelament potser caldria nombrar en aquest moment a en JORDI YUSTE el professor en aquell moment tant del gimnàs Esportiu Claror com del Centre de Tecnificacio de Barcelona sobretot pel que respecta a l’apartat del treball al terra. Akl seu gimnàs anavem convidats molts cops i varem fer molts amics que tenien la mateixa màxima que nosaltres d’entrenar o morir. Principalment tant en TXEMA com en JORDI van fer que descobrís un camp totalment desconegut com era el terra i aprengués a valorar-lo.

També voldria fer menció d’un altre mestre amb majúscules que em permetia anar a entrenar quan volgués i gratuitament a les seves classes ja que també vaig donar classes de Jujitsu juntament amb en TXEMA al seu gimnàs, aquest és en PACO MARIN (el sr MARIN). Tot un cavaller, sempre te un consell llest per cada persona i cada moment. D’ell he intentat aprendre la educació, respecte i saber estar en tot moment. Recordo com tothom com insisteix en la importància d’un bon kumi-kata i de tancar amb el braç fort per bloquejar les espatlles del contarri. És molt d’agrair d’un mestre amb tants campions famosos com a alumnes.

Paral·lelament a tot això de tant en tant anava a entrenar Jujitsu al famós Esport7 de Manresa i aprofitava que quan acabava la classe en començava una de Judo i aprofitava el viatge. Llavors va ser quan vaig conèixer de més aprop al també gran mestre MAURICI CASASAYAS (MAURI). El coneixia de les competicions i havia competit molt sovint amb gent del seu gimnàs i era de sobres conegut sobretot pel domini per part dels seus de l’apartat terra. Ara ja fa anys que entreno sota la seva direcció i ha tingut els últims èxits amb ell i he de dir que hi ha gran diferència si competeixo sol o sota la seva diercció, ja que no sé com és però se les sap totes i sap treure de tú el màxim rendiment amb el màxim resultat.

Per això he de dir que l’admiro profundament per aquesta capacitat i per la gran saviesa tècnica sobretot en el terra. D’ell he aprés sobretot molta estrategia de competició.

Per últim mencionar al qui ja vaig mencionar referent al jujitsu i defensa per a policies que també ha sigut per mi un referent en Judo, DAVID ROCA. Vaig coincidir amb ell en moltes competicions i viatges en campionats d’Espanya universitaris i altres internacionals i els seus consells són molt valuosos sobretot perquè te la mateixa capacitat que en MAURI de donar el consell precís i efectiu quan cal sempre amb resultat positiu, no sé com tenen aquesta facultat potser per molta experiència i coneixements (potser és innata).

-També volia fer esment d’altres Professors de Jujitsu que encara que han sigut alumnes meus m’han ensenyat molt tant com alumnes com essent ells professors i quasi tots ukes meus.

Podria començar amb el primer suplent que va tenir el meu primer professor CARLES VENTURA i que també va ser el seu primer cinturó negre de Jujitsu. Era en FRANCESC ESTIVILL (MANU). El recordo amb envega perque volia ser com ell el veia com un model i recordo que sobretot feia uns bons atemis i tenia una molt bona postura.

Tot seguit he de mencionar a EMILI ESTIVILL com es pot veure germà del MANU i de la CARME que és la dona d’en CARLES. Va ser el meu primer uke oficial durant molts anys i que varem compartir moltíssimes hores d’entrenament i va acabar sent un dels meus millors amics a base de mastegots. D’anècdotes amb ell en tinc milers potser hauria de fer un capítol a part. Com a exemple un dia entrenant randori lliure el vaig intentar projectar i ell a la mitja volta va fer un shuto que  em va torçar el nas cosa que conservo per tota la vida si us hi fixeu bé. També per exemple, quan es va separar de la seva dona i va marxar a Méxic com a director tècnic del Jujitsu Mexicà, em va fer hereu de totes les seves coses d’arts marcials i d’esport (un pilot de coses que encara les conservo quasi totes).  Qualsevol oportunitat aprofitavem per entrenar i vam passar moltes hores junts. Era capaç d’adaptar qualsevol tècnica de qualsevol persona o estil a la seva manera de fer cosa que jo he aprés d’ell.

Més tard va substituir a l’EMILI un altre amic per tota la vida com és en ORIOL PETIT. La relació amb ell va ser igual d’intensa peró no tant frenética pel que respecte a l’entrenament sino que ens dedicavem més a reflexionar d’aspectes de la vida com per exemple parlar molt de noies. Recordo el primer sopar del gimnás Judo Ventura que va venir que quan vam arribar al restaurant el gruix de gent de Judo i Jujitsu  ens el vam trobar junt amb el seu famós amic MANEL asseguts al terra de la porta del restaurant Xinés fumant algun tipus de tabac crec recordar. També recordo anar a casa seva a escoltar reagee que li agradava molt i si tenies sort i els seus pares no hi eren tocava la bateria. Potser seria un altre cas de capítol a part. També anavem molt a la muntanya amb les motos i un cop amb la seva ens vam estar a punt d’anar avall per un congost fins al riu tot intentant salvar la moto de la que haviem caigut. La seva filosofia de la vida sense rounditats i amb senzillesa és un exemple a imitar per mí i per tothom. També podria dir que havia tingut d’alumnes a alguns dels seus germans MARIUS i ENRIC i a la seva cunyada ROSA(encara recordo com els vaig casar de mentida al gimnàs al MARIUS  i  a la ROSA i els vaig beneir amb una brtxa d’afeitar del meu pare…).

Per aquella época hi ha moltíssims noms importants en la meva vida per exemple la famosa a tot el món CARME FAURA. Una persona amb una gran saviesa i amb una energia incombustible. Sempre disposada a ajudar a tothom. Havia començat a fer jujitsu a Suècia on havia viscut i era un perill fent randori tenia una força interna increïble. Potser també convindria fer un llibre d’ella que realment era molt interessant el que feia, el que havia fet i segurament el que farà perque sempre era sorprenent. Vam passar molts moments al tatami i fora ja que s’apuntava a un bombardeig. D’ella era d’admirar que ens superava a tots en edat però era més jove que tots en esperit. Jo de gran vull ser com ella.

També hi havia una altra noia que en aquella època va marcar història, la MIREIA GROSSMANN. La vaig conèixer através de l’EMILI i recordo perfectament el dia que ell i jo vam anar a entrenar i ens vam trobar a una germana seva amb la seva parella i la mireia fent un bany de fang al mig d’un riu com si res quan es va posar a ploure i avn córrer fins a la casa de Vallfogona de Ripoll. Era molt elegant fent Jujitsu i molt obedient amb les apreciacions. Recordo que ens va aconseguir endoll per anar d’acampada i ruta amb bicicletes, venia a classe amb bicicleta. Hem rigut molt. Ës d’admirar la seva visió senzilla de la vida i compatible amb la natura.

Aquí potser hauria d’apuntar una curiositat i és que en EMILI, la CARME i la MIREIA es van dedicar amb el temps al mateix, les teràpies alternatives, i he de dir que els tres tenien qualitats en el sentit tècnic, pràctic però també en el sentit que es podria dir màgic, doncs són capaços de transmetre i de rebre coses que no es poden mesurar. Diriem que són uns Xamans moderns.

Ara toca el torn a una altra noia que va començar com alumna d’en TXEMA i va continuar amb mi quan ell va deixar el Jujitsu, GISELA CUGAT (DE LA CALZADA).  Una institució per ella mateixa, la persona que millor es sap el program per pas de graus de la història. No fallava mai a enternar ni a cap curs, sempre era allà. Recordo que durant un temps entrenavem ella i jo sols els divendres al Gimnàs Marin perque no venia ningú més i sobretot era remarcable que després si era estiu anavem a fer una horxateta que no vegis com entrava. Sempre intenta entendre la tècnica per poder fer-la millor en tots els seus aspectes.

En aquest moment sóc conscient que potser cada persona d’aquestes hauria de tenir un llibre dedicat a ella sola, a veure que puc fer, hi ha tantes anècdotes, tantes vivències tantes coses per reflexionar…

Quan vaig marxar de Barcelona per anar a viure a Sant Fruitós de Bages encara donava classes al Gimnàs Marin, però degut a un incident amb la moto vaig decidir deixar-les i més tard com en CARLES TORRA em va passar les classes d’Esport7 vaig decidir deixar totes les classes del Gimnàs Marín a en PERE GUARDIOLA, que ja feia temps era uke fixe i suplent de luxe. Un judoka de cap a peus que recordo quan feia d’àrbitre amb el bigoti que ja no porta feia molt de respecte. Un artista al tatami, molt fi i elegant i un mestre que segueixen cegament els alumnes. Amb ell sobretot recordo que quedavem de tant en tant per fer unes sessions de teràpia parlanxina que sempre al final ens portaven a una copa i puro. També un dels meus millors amics. També tot un cavaller i d’ell aprendre la seva capacitat dialogant i negociadora. Gràcies a ell vaig saber d’unes oposicions que al final vaig guanyar i van ser l loteria de la meva vida.

Mentre era al Gimnàs Marin va aparèixer per allí també un professor de Sant Cugat amb el qual ràpidament vam fer molta amistat, EUGENIO DOMINGUEZ. Venia amb el seu germà a entrenar i poc a poc inclús va fer de profe suplent i de gran amic perque els que el coneixen ja saben que és tot un personatge, el coneix quasi tothom allà on va, ha viscut molt i te molta experiència. És fortissim, molt dur pero la imatge no deixa veure el cor gegant que porta a dins que el fa estar sempre per les bones i per les dolentes. Amb ell un cop anant a Set Cases a sopar amb la gent del Gimnàs ens vam perdre i vam anar  a parar a França pero no passava res nosaltres molt tranquils i els altres vinga a esperar. Es un perill quedar amb ell per entrenar a casa seva ja que ràpidament et monta un dinar amb uns bons vins. També em va marcar el dia que vaig tenir el primer fill i em va portar un regal per mi(una safata d’embotits ibèrics) i va dir que sempre es porten regals pel nen i pel pare res, evidentment van durar poquet.

Al venir al Bages a donar classes vaig començar la relació amb el professorat de la zona i per exemple amb qui ja coneixia ja feia anys i havíem compartit molts cursos, FERRAN GARCIA. Un noi jove molt fort i amb molta experiència tècnica adquirida a base d’hores d’entreno i cursos per tot el món. Una excel·lent persona i un tècnic com pocs, domina els detalls tècnics de marevella i per això és molt elegant. El recordo en un curs internacional a Bèlgica en una cerveseria explicant un acudit d’arts marcials i abans d’acabar-lo ja es pixava de riure i a tots ens va passar el mateix, podria ser que fos les no se quantes cerveses que ens haviem pres. Una curiositat d’ell és que té una associació esportiva de Jujitsu. També és veí meu i, per tant, hem quedat molts cops per entrenar i xerrar.

Un altre dels professors del bages és en MARIO CANO, amb el qual no he coincidit tant però si el suficient per saber que porta el jujitsu al cor i tot les dificultats sempre fa esforços per entrenar i entendre les tècniques. Si pensem amb la quantitat de gent que ha anat quedant pel camí veurem que això te molt valor. Havia i ha fet de suplent i també donat classes a alguns llocs però la vida el porta d’un lloc a un altre. Realment en sap molt i te molts coneixements encara que ara entrena poc.

També hi ha un altre exponent dels professors del Bages com és en JULIÀ ADAM (JULI), el qual sempre està en quatre estats, o treballant o entrenant o de festa o de viatge(ha estat a tot arreu). És super elegant sobretot en les posicions i els atemis que potser te a veure el que sigui també cinturó negre de Karate, de totes formes és un personatge sempre disposat a ajudar i sempre disposat a suplir classes, te molt bon caracter i molta paciència. S’apunta a un bombardeig i te molts coneixements. Recordo que un dia vam fer una festa acasa seva de Jujitsu a l’estiu i com te picina anavem a banyar-nos i jo vaig posar el banyador al meu fill gran Aleix i ell va sortir disparat cap la picina i es va llançar i tots els presents s’ho miraven i apaudien mentre jo saltava darrera ell perque no sabia nadar, que majos pero que sabien, un bon ensurt, però l’any anterior també a casa del JULI en una altra festa similar el mateix Aleix saltant al sofà on estava mirant una peli va caure i es va clavar la cantonada d’una taula i vam anar corrent a l’hospital a cosir, ara hem canviat de lloc per fer les festes(és broma).

Un altre professor important és en JESÚS PEREZ (XIN), que fa moltes suplències i sempre està disposat a ajudar. Té molta voluntat, posa moltes ganes i moltes hores. És un uke experimentat i molt preciat i demanat. És molt dur i està molt fort perquè entrena molt. Té molt potencial i és jove amb la qual cosa promet. Sempre està de bon humor i disposat a la festa, encara que no beu alcohol i sembla que que faci trampa perquè sempre riu. Era veí meu, però no se perquè ha marxat a viure uns carrers més lluny, potser té a veure que es va casar i es van comprar un pis…Tots estem esperant a veure quan veiem un Jesuset.

Hi ha un altre professor que dona classes a Torà i que ara ja no pot venir tant a entrenar, JOANJO TASIES(de Joan Josep). Un paio molt eixerit que venia a entrenar junt amb els seus cosins, molt educat i correcte i també molt fi en les tècniques. Dona classes sota el paraigües d’Esport7 i és com una delegació que tenim tots a Torà. Recordo que com a la familia tenen granges un cop que varem necessitar un porquet per fer al forn ens el va conseguir, concretament la sogra s’estava morint de càncer i va tenir aquest caprici que volia fer un “cochinillo”abans de morir i resulta que eren uns dies que va nevar mole i les carreteres estaven tallades, em veieu a mí amb el tot terreny cap a Torà i em va deixar passar la policia però quasi no em deixa passar un camió atravessat en un pont de la carretera.

Capitol a part tenim una parella feta al gimnàs però que van anar a colonitzar un poble veí com és Sanpedor, parlem evidentment d’en JOSEP LLUÍS LORENTE i MÒNICA SÀNCHEZ. Els dos fan una parella de primer ordre a nivell personal i també a nivell marcial, tenen una llarga experiència en la pràctica i en la ensenyança. Les classes de la MÒNICA són sempre sorprenents, sempre treu una cosa nova, te molta imaginació. És petita pero matona i sino proveu d’entrenar amb ella i vigileu que sempre fa alguna cosa inesperada i als nois us perillen els kintekis. El JOSEP LLUíS és un mestre de caps a peus i he de dir que quan hem vaig quedar sense professors vaig anar a entrenar sota les seves ordres, que per cert és allí on vaig conèixer a la que és la meva dona, la Sabrina també alumna d’ell. Aquest parell fan una convinació excel·lent al tatami i fora d’ell i ara que tenen una nena petita la porten a totarreu fins i tot al tatami i a les assemblees, per tant la nena promet, es diu Keila.

Perdó si em deixo algú però segurament continuaré amb anecdotes de jujitsu i anirà i tronarà a sortit tothom, els ho dec pel que m’han donat i he gaudit d’ells i espero continuar gaudint.

Gràcies a tots i fins aviat.