Ju jitsu: aspectes tècnics Cala Montjoi (2015)
Aquest any les classes que he donat en el taikai anual que es celebra al bell paratge de Cala Montjoi han tractat el tema de “DEFENSA CONTRA ATAC AMB ARMA BLANCA”.
Primer definim com a arma blanca un objecte tallant i o punxant el qual el considerem com a arma d’alta perillositat per les seves característiques. És una arma que pot amagar-se fàcilment, també pot ser adquirida a quasi qualsevol lloc i per qualsevol persona i finalment les ferides que causa són molt greus.(F1)
Partim de la base que el cas a presentar és el d’un atac, amb la qual cosa ja acceptem d’entrada que la nostra vida corre perill si no fem res.(F3)
Com sempre hauríem de començar per la prevenció, més tard després de detectar la possible amenaça hauríem de posar-nos en guàrdia i mantenir el màxim de distància respecte a ella.
Pel que fa a la guàrdia hem de ser conscients que la majoria d’atacs amb aquestes armes si volen que siguin mortals van dirigits al coll o a l’abdomen principalment amb la intenció de punxar o tallar. Això vol dir que hem de protegir amb els ossos dels avantbraços aquestes zones i per poder protegir les dues a l’hora hem de fer-nos petits i oferir el mínim d’objectiu sense restar agilitat per esquivar amb el desplaçament del cos.(F10)
“Els ossos dels avantbraços i els de les canelles de les cames s’alineen per fer una barrera òssia que protegeix les zones toves internes i vulnerables. També intentem protegir els dits dels talls tancant el puny i posant les falanges a la part oposada a l’atac mirant cap a nosaltres”.
“Adoptem la guàrdia que millor ens vagi per preservar el nostre costat hàbil que el deixem endarrerit i més protegit ja que ens pot ser útil per demanar ajuda mitjançant el telèfon, per obrir una porta, per agafar un arma, etc…”
Pel que fa a la distància intentem mantenir la màxima distància de separació que siguem capaços. Hem de suposar que per estadística el més probable és que l’atacant sigui dretà. Doncs hem d’intentar fugir sempre cap al costat contrari d’on es trobi l’arma i en direcció contraria a l’arma, per tant si la te a la mà dreta hem d’anar endarrere cap la nostra dreta i fer-ho en guàrdia tenint en compte que hem de poder visualitzar la zona a visitar per no xocar amb rés.(F7)
Per poder impedir l’arribada de l’arma contra el nostre cos hem d’interposar uns escuts ossis com son els nostres braços. Podem utilitzar altres recursos abans com interposar objectes, llançar també objectes, negociar o persuadir, neutralitzar mitjançant algun tipus d’arma letal o no, etc…
Com hem dit si encara que estant en guàrdia i fugint arriba a nosaltres hem d’interposar escuts ossis preferiblement els braços ja que si utilitzem les cames correm el perill que quedin ferides en la operació i quedi alterat el nostre sistema de desplaçament i no puguem mantenir-nos lluny de l’atac que és el que ens ofereix més garanties de no prendre mal.(F19/F20/F21)
Vàrem realitzar uns exercicis per il·lustrar tot això utilitzant uns ganivets de fusta i realitzant atacs a diferents distàncies.
Si som per exemple a més de sis metres de l’atacant i estem previnguts i en guàrdia potser alguns de nosaltres podrien reaccionar fugint a gran velocitat o buscant un refugi o un lloc on parapetar-se o inclús utilitzant algun arma per neutralitzar l’atacant.(F4)
Si som a una distància aproximada de quatre metres ja ens dona molt poc temps de reacció i segurament ens arribi ràpidament a intentar tocar amb el arma amb la qual cosa veiem que hem d’interposar els escuts ossis o altres que tinguem per impedir ens arribi a punts vitals.(F5)
I si som a dos metres o menys és imprescindible haver ja preparat l’escut perquè ens arriba ràpidament l’atac però sense deixar mai de desplaçar el cos en la direcció contraria de l’atac per intentar que tardi en arribar al seu objectiu i donar temps a la defensa i si es produís una errada per la nostra part en la realització de l’escut que tardi en arribar i faci el menys dany possible l’atac.(F6)
Però amb aquests exercicis també descobrim que tot i impedir una atac fàcil contra punt vitals no podem impedir uns atacs superficials sobre els nostres escuts principalment. Per tant hem de ser conscients que segurament patirem algun tipus de lesió mentre realitzem la nostra defensa, la qual cosa vol dir que hem d’estar preparats no sols físicament sinó també psicològicament ja que segons quina lesió ens pot afectar seriosament. Per exemple no tothom afronta igual la pèrdua de sang o la pèrdua d’un membre per exemple, tot i que ens hem de plantejar que podem perdre la vida i això ens fa estar en estat màxim d’alerta.
Un cop hem treballat aquesta part podem intentar un pas més que és acabar amb aquest atac, per tant posar fi a aquest malson d’atacs que busquen acabar amb la nostra vida.
Per fer més fàcil l’aprenentatge plantegem un parell de casos concrets i més probables tot començant per l’atac a l’abdomen a fons per passar després a l’atac descendent al coll.
En els dos casos per estadística suposem que l’atacant és dretà i que en el primer dels casos te la fulla de l’arma endavant i el segon cas la fulla de l’arma endarrere.(F9)
En els dos casos per frenar aquesta arma i impedir els seu ventall de moviments seria recomanable utilitzar els braços com a escut però un escut en creu, reduint així la seva continuïtat d’atac darrera atac, frenant els moviments laterals i circulars. L’únic que no podem impedir per ara és que torni a carregar l’arma endarrere.
Per impedir que carregui l’arma endarrere ja començarem a diferencia entre els dos tipus d’atacs.
ATAC A FONS A L’ABDOMEN
Un cop hem fugit en guàrdia interposant els braços com a escut en creu hem d’impedir el retrocés del seu braç per que no pugui tornar a carregar l’arma.
Això ho fem posant la nostra mà dreta darrera del seu colze tenint en compte que el nostre avantbraç dret passa per la part superior del esquerra en fer la creu. Amb això impedim el retrocés del seu braç o al menys reduïm la velocitat de càrrega mentre el braç esquerra impedeix l’arribada de l’arma als punt vitals i el braç dret també impedeix que el seu braç surti desviat i continuï atacant lateralment.(F11)
Un cop realitzada la creu i posada la ma dreta darrere el seu colze encara hi ha possibilitat que fugi del control entre els dos braços i per això hauríem de canviar la posició d’aquests en un moviment realment difícil que cal treballar molt però que acabaria controlant el braç totalment.(F22/F12)
Això seria doncs portar la mà dreta que la tenim darrera del seu colze, passar-la al seu canell i la mà esquerra que és al seu canell passar-la al seu colze sense canvia la situació de braç dret per damunt de l’esquerra i així els braços continuarien en creu.(F13)
Només faltaria controlar l’arma per acabar amb el malson de l’atac, cosa que s’ha de fer amb el màxim de precaucions per no prendre mal i per fer això seguim una sèrie d’indicacions que també són complicades però ens permetran acabar amb l’amenaça.
Hem de controlar l’arma tancant la seva mateixa mà sobre l’arma per que aquesta arma no pugui canviar de mà i tampoc caigui al terra on podríem prendre mal o podria agafar alguna persona. Per tant tanquem la mà sobre l’arma amb la nostra mà dreta que és la que tenim més força i ho fem acostant la mà pel dors de la seva per tant ens acostem per la zona més segura ja que com ell agafa l’arma es de suposar que és una zona segura i com utilitzem la seva mà com a protecció també estem més segurs i a l’hora al dors de la seva mà en aquest cas és difícil que ens pugui fer mal amb un arma punxant i o tallant corrent.(F14)
Un cop aquí hem de mantenir el seu braç abraçat al nostre cos per impedir totalment el moviment endavant endarrere del seu braç i així que no pugui tornar a carregar l’arma i ens arrastri allà on vagi solidaris amb el seu braç i l’arma però totalment bloquejada.(F23)
Ara quedaria desarmar o realitzar alguna tècnica com la que vàrem realitzar de control de colze que tant potser amb el braç doblegat o recte però sempre finalitzant amb el desarmament i control de l’entorn.(F15/F16/F17F18)(Filmacions24/25/26)
ATAC DE DALT A BAIX AL COLL
En aquest tipus d’atac un cop arribats a l’esquiva amb guàrdia i finalment el bloqueig amb els dos braços en creu hi ha unes lleugeres diferències respecte a l’altre atac vist.(F27)
La primera diferència és que no podem bloquejar el seu colze per impedir el retrocés de seu braç i que vagi carregant l’arma. Per això ens veiem obligats a bloquejar el seu avantbraç amb el tancament de les nostres dues mans, cosa molt poc segura ja que l’avantbraç no pot avançar però si retrocedir amb bastant d’èxit degut a que ho impedeixen els dits de les dues mans la qual cosa ens obliga a continuar el més ràpid possible a una altra posició.(F28/F29)
També el fet que al tenir els braços en creu a sota del seu braç amb l’arma interceptant el seu recorregut i les mans només impedeixen un correcte retrocés però no impedeixen que el seu avantbraç s’esmunyi endarrere i l’arma contacti amb els nostres avantbraços amb el risc que això comporta de patir ferides.(F30)
La possible continuació seria canviar ràpidament de posició d’estar sota de la trajectòria passar a l’exterior i darrera de l’arma per tant quedaria l’arma per sota nostre i nosaltres darrera la trajectòria amb la qual cosa només caldria controlar l’arma mitjançant el control de la seva mà apropant-se pel dors com a zona més segura i també abraçant el seu braç.(F32/F33/F34)
En aquesta el trajecte a aquesta posició no només hi ha el perill de patir talls sinó que en contraposició a l’anterior cas ara estem més exposats a que si fem alguna errada en la execució patir una ferida greu.
Resumint el que veiem és que aquesta segona situació és més perillosa que la anterior i per un costat ens anuncia una possible persona experta i per altra ens anuncia una major possibilitat de fallar i perdre la vida a l’hora que una superior possibilitat de patir ferides durant la defensa.(F35/F36/F37/F38/F39)(Filmació40)
RESUM
Per resumir tot aquest exercici podem extreure unes ensenyances per tal de preparar la nostra defensa en els casos de atacs amb arma blanca:
-Convindria estar sempre previnguts i tenir unes rutines de prevenció automatitzades per reduir les possibilitats d’un atac d’aquestes característiques.
-Si es dona un atac així i el detectem, a la balança hi hem de posar la possibilitat de perdre la vida per començar a efectuar les maniobres el millor possible.
–La distància serà la nostra millor aliada i la que ens permetrà poder reaccionar millor al guanyar temps i poder interposar objectes, amagar-nos o defensar-nos si pot ser amb alguna arma per neutralitzar l’atac.
-Si arribem al contacte la interposició d’escuts ossis en forma de creu i el desplaçament en direcció contrària de l’atac impedirà l’arribada de l’arma al seu objectiu
-Sobretot hem d’intentar no anar mai cap a l’arma i sempre estar en guàrdia, si pot ser amb algun objecte que no sagnarà (bastó per exemple) ja que el que és pràcticament segur és que algun tipus de lesió patirem durant un enfrontament d’aquest tipus.
-En el cas de l’atac a l’estomac tenim més probabilitats d’èxit tant en la possibilitat de patir lesions com en la de desarmar.
-Quan rebem l’atac a l’estomac impedim el retrocés amb la mà dreta darrere del colze i desprès ràpidament canvi de mans i posterior control de la mà armada.
-Si l’atac fos de dalt a baix per impedir retrocés utilitzem les mans però encara més ràpidament hem de canviar de posició cap a l’exterior i darrera tot controlant la mà armada.
-Per poder entrenar reduïm les probabilitats pensant que segurament serà dretà, cosa que ens permet entrenar més però no seria la única possibilitat per tant això ens torna a indicar la perillositat d’aquest tipus d’atacs.
–Sempre hem d’acabar amb el desarmament i control de l’entorn. Vigilar l’entorn perquè en aquestes situacions es focalitza en el ganivet i ara un cop vius hem de mirar l’entorn per veure si hi ha més amenaces o una possible via de fugida.
