Estratègia en la defensa personal (1/5)

Per MARCEL DEL RIO

Aquest és un article amb l’objectiu de donar algunes indicacions per tal de poder afrontar una situació real i aconseguir l’èxit amb més probabilitats.

El que volem doncs és poder aprofitar uns plantejaments de la situació concreta que ens puguin donar un avantatge per poder-la solucionar.

DEFINICIONS

Per definició estratègia seria l’art o pla per dirigir o planificar un assumpte u operació a realitzar.

Resumint podem dir que cal organitzar o planificar l’actuació de defensa.

I per poder fer això cal la “intel·ligència”, amb la qual podem aplicar les tàctiques més idònies per a cada situació, les quals estaran basades en les tècniques a la vegada també més convenients per aquella situació.

La tàctica és la utilització del conjunt de tècniques més indicades per a resoldre una situació.

La tècnica seria tota acció que realitzem amb un fi i que intentem que sigui ideal i més eficient.

Per resumir aquestes tres paraules de forma més entenedora diríem:

Escollim un conjunt de tècniques o accions preparades perquè creiem que són les més indicades  i ho fem amb un pla dirigit que és la estratègia, la qual és dirigida a la seva vegada per la intel·ligència.

Amb tot això ja assumim que per a portar a bon terme una estratègia cal ser com més intel·ligent millor i tenir el màxim de coneixement tècnic. A part ser coneixedor de les possibles tàctiques, les quals van parelles al coneixement tècnic i també ser coneixedor de les possibilitats estratègiques o possibles plans a desenvolupar.

Per això podem dir que cal utilitzar la intel·ligència i el màxim nivell tècnic per tenir el millor resultat, a l’hora que també cal ser coneixedor de les possibles tàctiques(combinacions tècniques) o estratègies(plans) a seguir. 

PREVENCIÓ I DETECCIÓ

D’entrada hem de començar per la part més inicial de la defensa que és el moment de la detecció de la amenaça que força la nostra defensa.

Si no hi ha detecció no podem donar una bona resposta ja que no podem iniciar les accions encaminades a contrarestar l’atac o amenaça.

Podem prevenir però per una bona defensa cal una detecció del problema. 

La prevenció passaria per una sèrie d’accions encaminades a dificultar la no detecció de la amenaça o una millor resolució. Per exemple posar una alarma o no anar sol pel carrer quan és de nit.

De prevenció en pot haver de constant o rutinària com els exemples que hem posat i de casos de prevenció un cop hem detectat la possible amenaça o problema com per exemple canviar de carrer si veiem que el que agafem normalment aquell dia no te llum.

La prevenció seria la fase inicial en la estratègia de combat, la qual de per sí demana un article a part degut a la gran importància i a la necessitat d’establir unes rutines automàtiques.

Per a poder iniciar uns bons mecanismes estratègics cal poder detectar el problema o possible amenaça. Això vol dir que per poder posar en marxa tot el ventall de possibilitats estratègiques cal haver detectat amb els nostres sentits la possible amenaça i que la rebi el nostre cervell.

Si no podem detectar la possible amenaça o la possibilitat de que existeixi una amenaça no cal patir en absolut, la única cosa que podem haver fet és aplicar al màxim els mecanismes de prevenció per que no passi, però si tot i així passa, com diem, no cal patir perquè és inevitable.

Per exemple si tot i aplicar tot el possible en prevenció ens cau del cel una pedra al cap llançada per la esquena sense el nostre coneixement, no cal patir ja que ens donarà i passarà el que hagi de passar. A partir del moment que ens dona el cop i la notem i per tant detectem, és quan podem començar la nostra defensa però potser que sigui massa tard. En aquests casos no cal patir si hem fet una bona prevenció ja que rebrem l’atac tan sí com no.

Per tant si detectem la amenaça o possible amenaça estaríem obligats a fer alguna cosa ja que el nostre cervell ha rebut la informació mínima i a partir d’aquí el cervell ha de donar les ordres adients al nostre cos per començar la estratègia de defensa.

GUARDIA I DISTANCIA

Les dues coses mínimes que hauríem de fer són agafar una posició de guàrdia i mantenir com a mínim una distància de seguretat.

La posició de guàrdia resumint, ens serveix per dues coses principals, una és la d’estar protegits ja d’entrada amagant les parts febles o protegint les més importants així com interposar uns escuts físics, i l’altra és estar preparats per tardar menys en protegir-nos.

Primer hauríem de decidir quina meitat del cos és la que hem de protegir més, i aquesta hauria de ser la meitat del cos amb la que tenim més habilitat.

Ja que si hem de fugir obrint una porta, sobretot si cal una clau, o demanar ajuda trucant per telèfon ens cal l’ús de la part hàbil i en un moment donat podríem sacrificar l’altra.

Per això el que hem de fer és endarrerir la cama del costat hàbil i així ho fem de tot el costat hàbil, només amb aquest gest aconseguim protegir les parts internes de les cames i l’entrecuix. Però a més a més amb un moviment fins i tot involuntari de la nostra cama avançada podem protegir tota la zona situada de cintura cap a baix.

De cintura en amunt haurem d’utilitzar els braços per fer el mateix, disposant els braços per sobre de la cintura i entre la possible amenaça i nosaltres, tenint cura de situar sempre més avançat el braç poc hàbil. Podem col·locar les mans i els braços de diferents maneres mentre facin d’escut i s’interposin en el possible camí d’un atac. 

Pel que fa a la distància de seguretat hem de tenir en compte la seva definició que és la distància on no puc ser atacat sense que hi hagi un pas o desplaçament previ abans d’arribar a mi, amb la qual cosa em dona temps a detectar i reaccionar esquivat, protegint o defensant.

La distància de seguretat anirà variant per tant depenent del possible abast del seu atac, la qual cosa vol dir que no ens ha d’arribar amb cap dels possibles atacs que pugui fer amb el seu cos o amb un objecte u arma. Com més abast tingui l’arma o com més llarga sigui, o com més lluny arribi, més lluny hem de situar-nos.

És evident que com més lluny estiguem del problema millor per a nosaltres, per això no ens podem conformar amb la distancia de seguretat sinó que hem de buscar la màxima distancia possible entre el problema i nosaltres. La distancia de seguretat seria la mínima a conservar en seguretat per a nosaltres.

AVÍS

Un cop aconseguit això convindria tenir en compte que és molt important el fet de poder avisar del fet que passa o ha de passar, per així poder anticipar la possible ajuda o posar en coneixent d’algú el que està passant.

Això d’avisar no sempre és possible, però hauríem d’intentar-ho sempre ja que ens serveix per aconseguir ajuda un cop a finalitzat el problema, durant el problema o fins i tot ens pot servir per prevenir el problema. Per prevenció per exemple podem avisar a algú i així ja en som dos de persones per afrontar el possible problema o sinó per exemple si ens veuen trucar poden pensar que arribarà ajuda i el possible problema marxa.

TÈCNICA

Ara farem una petita indicació pel que fa referència a la tècnica.

La tècnica com hem dit per definició és una acció realitzada amb un fi concret la qual intentem que sigui ideal i el màxim d’eficient.

Per complementar la definició podem dir que la tècnica és una acció única, concreta, solitària, específica i especialitzada.

Com a humans el nostre aprenentatge es basa en la observació i posterior posada en pràctica, la qual tal com anem practicant anem corregint i mecanitzant.

Amb això anem integrant la tècnica en nosaltres mateixos tant física com mentalment i així aconseguim amb la repetició en la pràctica de la tècnica en qüestió una automatització de la mateixa. 

Aquesta automatització tal com hem dit ha d’estar constantment revisada per una pràctica i una observació i a ser possible per una posada en pràctica real. Això no sempre és possible(la pràctica real), fins i tot ens hauríem d’alegrar que així fos(que no hi hagi pràctica real) ja que sempre que hi ha un enfrontament existeix la possibilitat de perdre, cosa que hem d’evitar pel nostre bé.

En la pràctica hem d’intentar aproximar-nos el màxim a la pràctica real si aquesta no és possible per poder no sols corregir sinó també adaptar la tècnica a nosaltres mateixos i les nostres condicions, que no sempre són les mateixes. Podem haver pujat de pes, haver patit una lesió, haver passat uns anys, etc…

Hem d’adaptar la tècnica també a la situació concreta i única en la que ens trobem. Les situacions sempre són úniques ja que consten d’infinits factors i per això cal una adaptació en el moment concret.

Aquesta última adaptació sempre és la més difícil ja que és desconeguda i ens obliga a tenir la ment oberta i poder oferir un ventall d’alternatives tècniques com més ampli millor. També aquests fets ens obliguen a tenir un esperit de superació i sacrifici per poder afrontar els problemes que ens obliguin a adaptar-nos.

Dins de les nostres possibilitats hem de ser capaços d’usar els nostres coneixements amb intel·ligència, per tant hem d’automatitzar per reduir l’espai dedicat a pensar que serà mínim en una situació destrés real. Tot i ser mínim hem d’utilitzar-lo per a una bona estratègia.

Per una bona automatització cal una especialització i així tenir més possibilitats d’utilitzar la intel·ligència per que no cal pensar tant en la part tècnica i tàctica i poder fer-ho més en la estratègica.