La filosofia del Karate-do
Per entendre més profundament la filosofia del nostre art marcial, el Karate-do, hem d’investigar-ne els orígens i les influències religioses.
Per començar, parlarem de la religió. Entenem per religió, l’activitat humana de creences i pràctiques de tipus existencial, moral i sobrenatural, que contenen ritus i ensenyaments col·lectius. Hi ha diferents tipus de religió segons el tipus de creences. De manera genèrica es poden dividir en: monoteistes (déu absolut-crador), politeistes (diversos déus), no teista (no creuen en un déu absolut).
També es poden dividir en: abrahàmiques (tradició espiritual amb Abraham), com són el judaisme, el cristianisme o l’islam; Irànies, neopaganes, tradicionals africanes, tradicionals natives americanes o les dharmiques (indiques), com són el budisme (no teista), hinduisme (politeista), sikhisme (monoteista) o el yainisme (no teista).
Les religions dhàrmiques coincideixen en alguns conceptes com la reencarnació, karma o el vegetarianisme. Alhora difereixen en el polèmic sistema de castes que només és defensat pels hinduistes i rebutjat per budistes, yainistes i siges.
Dins de les religions dhàrmiques o índiques no teistes, a diferència de l’ateisme, poden acceptar conceptes espirituals, com la creença de diversos déus, esperits o deïtats, però vistos com a éssers no absoluts, que evolucionen o canvien. Dins d’aquesta consideració hi ha diverses religions.
TAOISME: doctrina de l’antiga religió del poble xinès, és una tradició filosòfica amb més de dos mil·lennis influenciant els pobles d’Extrem Orient. El taoisme té com a objectiu, a grans trets, assolir la immortalitat, o si més no, la longevitat en plenitud vivint en harmonia amb la natura a través del tao. Rep influències directes del confucionisme respectant la jerarquia, del budisme a la recerca de la prevenció de malalties a través de l’exercici físic, i també de diverses religions folklòriques. El taoisme diu que hi ha tres forces: una activa, una passiva i una conciliadora. L’activa i la passiva s’oposa i es complementen, es necessiten una a l’altra, i la tercera és el tao o la força que les conté. Una força Ying i una altra força Yang això és Tao. Una muntanya té dos vessants, una ombrejada i una altra il·luminada, totes dues formen la muntanya, dues forces contràries d’una mateixa naturalesa. La influència més decisiva del taoisme en les arts marcials es troba en el propòsit de prevenir les malalties mitjançant l’exercici físic. Sempre ha de prevaldre la salut per sobre de qualsevol altra cosa. Un concepte que els professors no han d’oblidar.
CONFUCIANISME: és la religió que cerca la pràctica de la bondat, element indispensable per perfeccionar la moral de la persona. Té un gran respecte per la jerarquia. El seu fundador va ser Confuci, origen Xina.
HINDUISME, és un conjunt de diverses religions que tenen el mateix nom. Creuen que l’univers (maia) té cicles successius de creació i destrucció. No te un fundador.
BUDISME: l’objectiu d’aquesta religió és trobar el nirvana el lliurament, la felicitat gràcies a l’absència del patiment en descobrir la naturalesa del bochi (la il·luminació). Segons el budisme hi ha 4 veritats nobles:
- La vida inclou patiment (duhkha),
- L’origen del patiment és el desig (trsna)
- El patiment pot desaparèixer si desapareix la seva causa,
- El noble camí és el mètode per esborrar el patiment.
El noble camí òctuple es divideix en tres categories bàsiques: Saviesa: Visió – compressió correcta, pensament – intenció correcta. Conducta ètica: parla correcta, acció correcta, mitjà de vida correcte. Entrenament Mental: esforç, atenció, concentració.
Dins del budisme hi ha una escola anomenada ZEN, una de les més conegudes i apreciades a Occident. Va emergir des de la Xina, gràcies a Bodhidharma, des de diferents escoles de budisme, posteriorment al Vietnam, Corea i el Japó. Els seus ensenyaments inclouen diverses fonts del pensament mahayana.
Dins del zen hi ha una branca o una pràctica anomenada zazen que és una contemplació silenciosa cap al nostre interior, asseguts intentant descobrir la nostra naturalesa. la meditació zen té dos components, Samantha (tranquil·litat, calma mental) i vipassana (coneixement directe, intuïció).
SINTOISME: religió nativa del Japó, inclou l’adoració als déus (KAMI) o esperits de la naturalesa. Al principi no tenia nom fins que es va introduir el budisme des de Corea, per poder diferenciar-se del budisme es va començar a utilitzar en nom de Shinto (camí dels déus).
Aquesta religió creu que el Japó va néixer de la unió de dos déus Izanagi i Izanami, posteriorment aquests KAMI van procrear, per la qual cosa ells (els japonesos) no creuen en la creació d’un déu absolut, sinó que biològicament i espiritualment se senten fills de déus. D’aquesta manera l’emperador encarna i interpreta el mandat del cel, per la qual cosa d’aquesta idea apareixen tres conseqüències: fidelitat a l’emperador, culte als avantpassats i esperit patriota dels cavallers japonesos (bushido).
Bushido codi del guerrer
- GI (rectitud, justIcia),
- YU (valor),
- JIN (bondat),
- REI (cortesia-respecte),
- MAKOTO (sinceritat),
- MEIYO (honor),
- CHUGI (lleialtat).
El karate com a forma de troba el nostre ‘jo real’
El karate-do a parteix d’un sistema de combat destinat a l’autodefensa amb les mans nues i la ment buida, és un art marcial que té com a objectiu el desenvolupament global i correcte de la persona, de manera que el mateix karateka es vegi capacitat per superar qualsevol obstacle, tangible o intangible, per això és zen en moviment, ja que a través de la seva pràctica intentem trobar el nostre jo real, aconseguint l’equilibri cos-ment-univers. Per aconseguir aquest propòsit cal:
- Buidar la nostra ment de coneixements i judicis anteriors.
- Tenir la humilitat de rebre coneixements de qui ens els pugui donar, sense tenir en compte títols o estatus.
- Eliminar la pressa, no cal tenir un desig desmesurat per aprendre de manera ràpida.
- Deixar fluir la ment lliurement
- Saber esperar el moment.
Com a estratègia i estil de comunicació, el karate utilitza l‘assertivitat. La qual és una conducta que està entre dues conductes que són polars, l’agressivitat i la passivitat. Un comportament madur de comunicació on la persona no agredeix ni se sotmet a la voluntat d’altres persones, sinó que expressa les seves idees i defensa els seus drets. D’una manera conscient, clara i equilibrada sense ferir o perjudicar, en una autoconfiança interior total.
Gràcies a tot el que hem esmentat anteriorment en el text dins del Karate-do és tan important la filosofia. Dins la pràctica filosòfica hi ha el mokuso, l’acte de concentració i meditació que es realitza a l’inici i el final de les sessions d’entrenament.
Com indica el seu nom KARATE-DO, al mi personalment m’agradaria que tothom en digués KARATEDO així, sense separar-lo, perquè el DO es refereix al camí, a la via, a la filosofia de VIDA que els karateques hem escollit per ser millors éssers humans, millors persones a través de l’estudi personal del sistema de combat amb les mans nues o buides, no només sense armes sinó buides d’ira, buides d’enveja, de maldat o d’ego, ja que a través de l’entrenament al DOJO , lloc per descobrir la “via” ens anem desfent, o així hauria de ser, d’aquest “ego” perquè descobrim que la perfecció no existeix i hem de continuar intentant polir el nostre caràcter formant una personalitat bondadosa i en pau amb nosaltres mateixos i així en pau amb els altres.
Tot això sota el DOJO KUN codi del DOJO i de la vida, clarament un hereu del BUSHIDO i les seves “7 virtuts” on d’alguna manera ho han resumit en 5.
- HITOTSU! JINKAKU KANSEI NI TSUTOMURU KOTO!
- HITOTSU! MAKOTO NO MICHI O MAMORU KOTO!
- HITOTSU! DORYOKU NO SEICHIN O YASHINAU KOTO!
- HITOTSU! REIGI O OMONZURU KOTO!
- HITOTSU! KEKKI NO YUU O IMASHIMURU KOTO!
- PRIMER! BUSCAR LA PERFECCIÓ DEL CARÀCTER!
- PRIMER! DEFENSAR LA VERITAT, SER LLEIAL!
- PRIMER! CULTIVAR L’ESPERIT DE SUPERACIÓ, ESFORÇAR-SE!
- PRIMER! RESPECTAR ALS ALTRES!
- PRIMER! EVITAR ELS COMPORTAMENTS VIOLENTS!
El més important és el respecte, sense ell totes les altres coses no tenen sentit. Per això la salutació formal en senyal de respecte REI, és amb diferència la regla d’or del karatedo.
Dins la part pràctica de karatedo un dels tres pilars és el KUMITE COMBAT. És la part més creativa i on millor se sintetitza i expressa l’aprenentatge del practicant, ja que és on haurà de posar a prova no només les tècniques de combat sinó que també haurà de gestionar les seves emocions, analitzar la situació i buscar respostes i solucions a través de l’interacció d’acció-reacció de manera intuïtiva i creativa.
Per finalitzar la síntesi i abans de les conclusions esmentar que el sistema de graus i la vestimenta es va adaptar del JUDO. Consell de Jigoro kano a Gichin Funakoshi perquè l’adaptació d’Okinawa al Japó anés bé.
En conclusió el karatedo aporta molts beneficis a l’individu atorgant-li benestar físic i mental. A mi en particular m’ha donat autoconfiança i serenitat, de petit era una persona molt tímida, ho segueixo sent, però gràcies a entrenar amb diferents persones, conèixer gent de diferents llocs i sobretot fent amics “suant” i guerrejant buscant els nostres límits, el karatedo m’ha fet veure que amb determinació, bondat, humilitat i sinceritat pots anar a qualsevol lloc, ja que aquestes característiques serveixen de manera universal.
Jordi Gonzálvez Garcia, instructor karate JKA
