Comentari Zen aplicat a la pràctica del Karate-Do

Text de Seikichi Toguchi Filosofia Zen i Sanchin

Les Arts Marcials japoneses han estat sempre profundament relacionades amb el Budisme i, en particular, el Budisme Zen. En essència, la meta final d’un artista marcial seriós, “assolir un estat d’il·luminació”, té la seva arrel al Budisme.

Encara que n’hi ha d’altres, dues de les vies cap a aquesta “il·luminació” budista són la pràctica del que podríem anomenar “Zen Estàtic” i “Zen Actiu”. Mentre que el primer es basa en la quietud, el segon es basa en lacció. Tots dos són, però, una sola realitat vista i practicada des de diferents perspectives.
El tema que es tracta aquí és l’ús del “Zen Actiu” a l’entrenament. Tant els monjos Zen al temple de Shaolin, a Xina, com els samurais medievals, a Japó, usaven el “Zen Actiu” com a ajuda per disciplinar, controlar i reforçar les seves energies físiques i mentals. Eventualment, aquest tipus de Zen, com a sistema per enfocar l’energia cap a un estat d’il·luminació (i superioritat física), va evolucionar a un mètode d’entrenament d’arts marcials conegut com Sanchin.
Tot i que cada estil japonès d’art marcial té característiques pròpies, es pot seguir la pista als seus orígens fins a una sola font, que utilitza aquest mètode particular d’entrenament. A més, es pot dir que Sanchin es feia en tots els estils en el passat. Mirant el Karate actual, sembla estrany que molts estils no practiquin un programa d’entrenament físic tan bo com és Sanchin. (NOTA: actualment, al programa d’educació física d’algunes escoles d’Okinawa es practica l’estil Shorin de Karate, que inclou Sanchin. No obstant, pel fet que Sanchin no és aconsellable -mèdicament parlant- en joves en edat de desenvolupament, va ser eliminat posteriorment del programa).
Els i les karateques podem estar orgullosos del Sanchin. És únic al Karate, i no existeix en cap altra art marcial japonesa. Considero que ha de ser vist no només com a part de l’estil Goju-Ryu, sinó com a recurs preciós del Karate-Do d’Okinawa.
Qualsevol que estudiï Goju-Ryu pot utilitzar Sanchin per desenvolupar hàbits correctes de respiració, força física i poder mental. La frase “Sanchin de tres anys” pot sentir-se sovint a les nostres sessions d’entrenament, anant el Sanchin acompanyat d’exercicis preparatoris, complementaris i útils, emprats per desenvolupar fortalesa física. I després, entrenament Sanchin concentrat a mà oberta i formes pràctiques de combat.
Recentment, el Karate ha estat estudiat posant èmfasi en el combat lliure, sense un entrenament físic bàsic, o un entrenament previ de tècniques bàsiques. Aquesta manera de practicar contradiu l’objectiu essencial del Karate, i és la manera més ràpida d’aconseguir lesionar-se o perjudicar-se la salut. Hem de ser curosos.
L’entrenament de Sanchin és molt difícil i complex. A conseqüència d’això, aquí no es pot explicar completament. El seu ús, però, no es limita exclusivament a la preparació per a les arts marcials. No necessita gaire temps ni espai, i pot servir com a interrupció físicament beneficiosa i estimulant de l’estudi o del treball. I també, ja que no exigeix ​​massa temps o espai, ha de ser practicat freqüentment.