Ju Jitsu: consideracions de l’examen de 7è Dan
El passat 14 de juny de 2013 es van celebrar exàmens extraordinaris de jujitsu per part d’IMAF Espanya.
En aquests exàmens jo personalment, Marcel Del Rio, professor de Jujitsu del gimnàs Esport7 de Manresa i Kyoshi de l’escola de Jujitsu Doshin-ryu, vaig passar a 7è dan de Jujitsu.
El tribunal estava format per professors del més alt nivell de tota europa i representants d’IMAF Europa, de 6è a 8è dan, entre ells alguns espanyols.
Els exàmens es van realitzar en el marc del famós Taikai anual d’estiu a Cala Montjoi organitzat per IMAF Espanya.
Encara que es va anunciar com a un examen a porta tancada es va permetre la entrada al públic i es va permetre gravar.
La gravació la teniu penjada a la web del gimnàs i entre els espectadors a part de curiosos i altres practicants tant de jujitsu com d’altres arts marcials hi podíem trobar els meus dos fills, alguns alumnes del gimnàs, altres professors de l’escola, i algun espia (es per no deixar-me a ningú, ja que en aquells moments estava concentrat i no recordo exactament tothom).
El que volia dir és que agraeixo a tots els que em van acompanyar el suport i les ganes de veure en directe l’examen, cosa que em va ajudar i em va permetre superar-me encara més.
També vull donar les gràcies especialment als meus ukes per la ocasió (Jesús Perez 3er dan i Carles Vilajosana 3er kyu), que van es van dedicar en cos i ànima per la ocasió, sobretot en cos ja que els vaig”utilitzar”bastant amb tècniques avançades.
Primer us vull fer una petita reflexió pel que fa a la importància del pas de grau, ja que no sols és un examen més. Un examen de 7è dan ja és una cosa molt difícil i no per la seva realització sinó per la seva rellevància.
La rellevància la te sobretot pel que s’examina que ha de demostrar uns coneixements que ha de dominar, els ha d’executar amb domini tècnic d’un mateix i respecte els ukes i també respecte l’espai.
Els coneixements s’han de dominar però s’ha de fer el més difícil que és intentar transmetre aquests coneixements a qui ho estigui mirant.
Per tant no sols s’ha d’intentar no fer cap errada a nivell tècnic o de base sinó que també s’ha d’intentar sense paraules transmetre uns coneixements que van més enllà del que s’està veient, el que mira ha d’intuir que hi ha més cosa al darrere (més tècniques i més cosa a explicar).
L’examinat ha de superar-se a ell mateix i quedar satisfet amb ell mateix davant d’aquest repte però els examinadors han de veure aquesta superació (la majoria em coneixen) i han de quedar satisfets en intuir o veure noves idees pel que fa al treball ja no tècnic sinó de concepte, encara que algun detall tècnic els pugui seduir.
Però a part de tot això hi una cosa encara més important com la representació d’un grup de treball o en aquest cas d’una escola de Jujitsu com és la nostra DOSHIN-RYU.
En representar aquesta escola hi ha una càrrega de responsabilitat major i per tant s’ha de veure en l’examen no sols el que s’examina com a practicant sinó també com a professor, però també s’ha de veure el que vol ser l’escola en sí, o sigui s’han de veure tots els seu practicants i components al darrere, i encara més difícil s’ha de veure cap a on volem anar.
Per tant l’examen no sols és a la persona sinó també a l’escola de jujitsu i a tots els seus practicants i no sols pel que fa a la tècnica sinó també pel que fa als conceptes.
Per això explicaré breument com estava enfocada la presentació de l’examen per a una millor interpretació.
Primer de tot saber que la decisió del pas de grau va ser de la direcció d’IMAF Espanya donant el vist i plau l’examinat, tot ajustat al reglament intern de pas de graus (l’anterior pas de grau va ser l’any 2005, sense examen) i amb menys de dos mesos d’antelació.
L’examen com a condicions havia de durar uns 10 minuts i havia de realitzar-se amb diversos ukes i en hakama.
Pel que fa al temps el vàrem anar ajustant a mesura que anàvem entrenant ja que depenent de la intensitat d’execució s’allargava o escurçava, però no va ser un impediment sinó una motivació ja que ens vam haver de preparar físicament per suportar bé l’esforç físic i la calor.
La calor no va suposar massa problema ja que no en feia molta, l’esforç era de suposar seria més gran del normal degut a la tensió de l’examen però també degut a això seria contrarestat el cansament amb les ganes de fer bé l’exposició.
Per poder fer l’examen amb hakama es va fer el tipus d’entrenament típic per resoldre aquesta qüestió: entrenar amb hakama. Amb la sorpresa que no va molestar per la execució correcta de les tècniques.
Un petit problema que es va haver de superar era la possibilitat de diversos ukes, ja que s’havia d’assegurar l’assistència a l’examen i un cert coneixement tècnic. Es va optar per un uke habitual i solvència contrastada i un altre que amb dedicació i moltes hores d’entrenament ja comença a ser un uke demandat al gimnàs.
El tema dels ukes sobretot es important en quant al coneixement de les tècniques a realitzar ja que totes les tècniques preparades eren de 3er dan cap a amunt.
Efectivament la exposició la vaig dividir en tres blocs principals i uns subblocs, però sobretot intentant transmetre els coneixements que ha d’adquirir un practicant de la nostra escola de 3er a 5è dan.
La distribució en blocs obeeix a un ordre per la execució que sigui fàcil de comprendre i fàcil d’aprendre per la seva exposició tant per tori com per uke i es pugui solucionar un possible problema de canvi d’uke per un imprevist.
Els blocs a saber eren:
-Tècniques contra dos adversaris:
– Estratègia d’enfrontament.
– Defensa contra agafades.
– Defensa contra atacs.
-Tècniques contra amenaça i atac amb ganivet:
– Defensa contra amenaça per davant.
– Defensa contra amenaça per darrera.
– Defensa contra atacs diversos(dalt a baix i ziga-zaga).
-Defensa contra atacs a fons
-Tècniques contra múltiples atacs
– Defensa contra doble cop de puny.
– Defensa contra doble cop de puny i puntada.
– Defensa contra cop de puny directe avançant.
– Defensa contra puntades circular i circular de revés.
-Tècniques al terra(combinacions juji-gatame i sankaku-jime).
Realment les tècniques realitzades no totes són exactament igual en el programa al que corresponen. En algunes s’ha modificat alguna cosa per complir els objectius que hem dit de poder ser comprensible i recordable amb facilitat.
Resumint es vol transmetre que els nostres aspirants a 3r, 4t i 5è dan han de dominar les amenaces i atacs amb arma blanca, un seguit de tècniques resoltes per sutemi(sacrifici) i defenses contra atacs múltiples.
En l’apartat atacs múltiples és on hi ha més la novetat degut a que els hem fet menys i es tracta de diferents tipus d’atac ja sigui de dos oponents o de més d’un atac encadenats així com les defenses també són més complexes i també més llargues encadenant- ne de diferents.
Un cop més moltes gràcies a tothom per permetre que existim com a grup i el suport donat abans, durant i després de l’examen.
Ens veiem al tatami.
