L’art marcial, més que un esport

Els efectes beneficiosos de l’activitat física, practicada regular i adequadament, per a la salut són molt documentats; menys conegut és el seu efecte positiu sobre l’estat d’ànim. L’esport té una clara repercussió en els estats mentals. L’ART MARCIAL, MÉS QUE UN ESPORT

Els efectes beneficiosos de l’activitat física, practicada regular i adequadament, per a la salut són molt documentats; menys conegut és el seu efecte positiu sobre l’estat d’ànim. L’esport té una clara repercussió en els estats mentals, amb un alt potencial antidepressiu; i el seu efecte de vegades és fins i tot major que la psicoterapia o les pastilles. A molts dels pacients que veig en la consulta psicològica els recomano que practiquin alguna activitat física, d’acord amb la seva edat i estat de salut general (previ reconeixement mèdic). I a alguns els recomano el Karate Do.
Vegem per què:
Les arts marcials orientals tenen molt en comú amb altres activitats físiques: augment de fitness, adquisició d’habilitats, activitats socials, etc. Però es distingeixen en alguna cosa molt important: molts esports occidentals potencien la competició i l’afany de guanyar, mentre les arts marcials tradicionalment posen la seva èmfasi en el coneixement, millorament i control d’un mateix.
L’art marcial combina aspectes esportius amb aspectes psicològics, filosòfics i fins i tot espirituals. Segons l’estil practicat, l’aprenentatge incorpora elements de filosofia oriental, meditació, disciplina i comportament ètic. Se suposa que l’alumne deu traslladar aquests aspectes no exclusivament esportius a la seva vida diària. Existeixen nombrosos tipus i estils d’art marcial de diversos orígens (Karate Do, Judo, Jiu-jitsu, Kung-Fu, Taekwondo, per a enumerar els més coneguts aquí), i segons el país, l’estil i el professor, es dóna més èmfasi a un o altre aspecte. En els països occidentals es practica més com esport, però es pot considerar també com “un art”, i com una activitat clarament “marcial” (preparació per a la lluita). Això últim està en oposició al que diuen la majoria de les escoles: l’objectiu de l’entrenament no és embardissar-se en una lluita, sinó evitar-la. En aquest sentit sempre s’ha insistit que el “DO” és un camí pacífic.
De tota manera, l’art marcial no simplement és un tipus d’esport. Aquesta diferència amb les altres activitats físiques li confereix un potencial únic per a qui les practica: un benefici no només per a la salut, sinó especialment per a la salut mental.

EFECTES PSICOLÒGIC I PSICOSOCIALS

Les investigacions científiques sobre la pràctica de l’art marcial indiquen que aquesta produeix efectes psicosocials diferents (i majors) a les produïdes per altres activitats físiques. Encara que tots els esports poden promoure el benestar psicològic, els processos i efectes no són els mateixos en arts marcials i en altres tipus d’activitats físiques. En un dels estudis científics es va comparar la pràctica del karate amb la de fúting i la de peses; es va trobar que una sola sessió de fúting o de peses ja reduïa la tensió i l’ansietat immediatament després de l’exercici, cosa que no va passar amb la sessió del karate. Els efectes positius del karate es produeixen a llarg termini, però són superiors als d’altres activitats quant a estabilitat, diversitat i tipus de benefici: s’ha demostrat que existeix una relació inversa entre grau (cinturó) o temps de pràctica i ansietat, agressió, hostilitat i neuroticisme, i una correlació positiva entre temps de pràctica i autoestima, autocontrol, independència i confiança en un mateix. És a dir, la pràctica de l’art marcial redueix els trets negatius i augmenta els trets positius de la personalitat. També redueix emocions negatives com la ràbia i el sentir-se vulnerable a una agressió o atac. Altres estudis fins i tot parlen que la persona es torna més relaxada i emocionalment positiva (més empàtica). Aquests efectes positius no són una conseqüència de l’activitat física implicada en l’art marcial, sinó dels altres aspectes de l’entrenament. Sembla que el sistema d’aprenentatge que s’usa en el dojo, l’entorn i la influència del sensei és molt important. En una altra investigació es van comparar les tendències agressives dels alumnes de diferents escoles d’arts marcials; es va trobar que en les escoles en les quals es practicaven estils “tradicionals” (ensenyament de tècniques juntament amb meditació, respecte, etc.) l’agressivitat dels alumnes disminuïa i el seu acte-acceptació augmentava més que en les escoles que tenien un enfocament més “modern” (predominancia de tècniques de lluita i combat). El sensei també juga un rol importantísim en l’aprenentatge: actua com un model de rol i guia mitjançant el seu exemple. Un instructor agressiu produirà alumnes agressius! Està clar que l’art marcial ha de ser molt més que puntades, cops de puny i projeccions: l’efecte positiu sobre el funcionament psicològic i psicosocial depèn de la forma en la qual s’emmarquen les tècniques.

L’ART MARCIAL COM TERÀPIA

Existeixen nombrosos estudis que mostren l’efecte beneficiós de diverses activitats esportives per a persones amb necessitats especials (discapacitats). També s’ha investigat la pràctica de les arts marcials per a aquest grup de persones (retard de desenvolupament, nens invidents, nens hiperactius, nens amb problemes de psicomotricitat) i s’han trobat resultats interessants (especialment el judo). Ara també s’ha començat a avaluar els efectes terapèutics de les arts marcials per a problemes psicològics, i ja existeixen estudis que demostren la seva efectivitat per a ajudar en casos de dones abusades, pacients amb trastorns alimentaris i amb problemes de drogues. D’especial interès és la pràctica de l’art marcial per a nens i adolescents procedents de famílies disfuncionals, amb problemes de conducta i fins i tot en casos d’adolescents delinqüents. En alguns estudis la millora en el cas d’adolescents amb problemes de conducta o problemes emocionals aconseguida mitjançant el programa d’art marcial (en aquests cas, judo i aikido) era fins i tot superior al tractament psicològic tradicional (teràpia conductual). S’han utilitzat les arts marcials també com tractament preventiu en adolescents pre-delinqüents. En un famós estudi es van comparar tres grups de delinqüents juvenils: un grup va rebre entrenament “tradicional” de Taekwondo (tècniques, meditació, filosofia del Taekwondo),un altre grup va rebre entrenament “modern” (només tècniques) i el tercer simplement va rebre un programa d’exercicis físics. Al cap de sis mesos, els alumnes del grup d’exercicis van mostrar un augment en autoestima; el grup que havia rebut Taekwondo tradicional també va mostrar un augment d’autoestima, però alhora amb una disminució significativa d’agressivitat i ansietat. En canvi, el grup que havia participat en el Taekwondo modern havia fins i tot augmentat la seva tendència d’agressivitat i delinqüència. Aquests resultats es poden generalitzar a altres estils d’arts marcials. El Karate Do Goju-Ryu, tal com es practica en el Club Karate Sant Cugat, és un dels estils on es treballen els elements tradicionals (kates, control de la respiració, concentració, meditació). És important destacar que autoestima i l´assertivitat no és el mateix que narcisisme i agressivitat. Mentre el narcisisme és el grandiós sentit de la pròpia importància, l’autoestima és l’estima cap a un mateix – però inclou el respecte i estima cap als altres. L´asertivitat és una forma de autoafirmarse: fer-se valer i aconseguir el que és just, però sense agressivitat i conservant el respecte cap als altres,aquest és el motiu pel qual l’art marcial tradicional augmenta la assertivitat, però disminueix l’agressivitat: moltes persones són agressives precisament per una falta d’autoestima; els seus sentiments d’inferioritat no permeten altra conducta, senten una necessitat de denigrar als altres per a sentir-se millor o superiors a ells (afany de superioritat). Per això, una persona amb bona autoestima no té necessitat de ser agressiva. I curiosament, encara que se suposa que l’art marcial prepara per a enfrontar-se a un possible atac, alguns alumnes (sobretot nois joves) comenten que es veuen menys implicats en lluites rondaires. Per què? La pràctica de l’art marcial, a l’hora d’augmentar l’autoestima i autoconfiança, pot donar una sensació de major capacitat per a defensar-se, i aquesta es tradueix en una actitud més tranquil•la i alhora més resolta (però no desafiadora!) a l’hora de trobar-se amb un possible atacant en el carrer, i aquest, al percebre aquesta actitud, pot desistir per endavant. És important tenir en ment: la assertivitat prevé un atac, mentre que l’agressivitat el provoca! La Psicologia Adleriana ens pot ensenyar molt sobre els sentiments d’inferioritat, l’autoestima i l’afany patològic de superioritat.

LA DONA I L’ART MARCIAL I L’ART MARCIAL

El que s’ha dit sobre l’autoestima i la assertivitat és especialment important per a les dones. Les últimes dècades han vist una creixent incorporació de noies i dones en els dojos. Per a les nenes, la pràctica de l’art marcial és un gran exercici d´autoestima i per conèixer i gaudir del seu cos. Igual que en els nens, les nenes experimenten un augment de la sensació de autoeficacia i autoestima i una millora de la psicomotricitat. A més, l’experiència de veure’s tan “fortes” o físicament eficaces com els nens és altament gratificant; per això, la pràctica de l’art marcial està recomanada especialment per a les nenes i adolescents “tímides”. Algunes dones opten per practicar un art marcial com defensa pròpia, però això requereix un esment a part: se sap que hi ha persones que per la seva actitud ansiosa tenen una major probabilitat de ser víctimes d’un assalt que unes altres. En aquest sentit, l’augment de la confiança en les seves capacitats de defensar-se és positiu i pot evitar situacions conflictives. Conèixer i haver practicat tècniques eficaces de defensa pròpia també pot ser molt útil en certes situacions. Però no ens hem de deixar seduir per una falsa creença de invulnerabilitat. Un cop a la cara ben donat pot dissuadir un atacant, però un atac fracassat pot augmentar l’agressivitat d’un violador. Aquí és molt important la pràctica constant de l’art marcial: unes classes de defensa personal no ens converteixen en Lara Croft!

CONCLUSIÓ

De l’anteriorment dit podem deduir que l’art marcial és beneficiós per al benestar psicològic en persones sanes i pot tenir efectes psicosocials molt positius en nens i adolescents amb problemes, perquè augmenta l’autoestima i la assertivitat i disminueix l’agressivitat i la disposició violenta. A més, no és una activitat exclusivament per a nens i adolescents intrèpids. També és una pràctica de la qual poden gaudir i beneficiar-se adults de totes les edats; encara que es recomana, igual que per a qualsevol altra activitat esportiva, fer-se un reconeixement mèdic previ i escollir un estil que usi elements tradicionals, tècniques vigoroses però no violentes i un contacte físic molt controlat (com el Karate Do Goju-Ryu). Encara així, l’art marcial no és la panacea i evidentment, no agradarà a tot el món. Seria un error forçar a la filla tímida al kárate si ella prefereix el ballet, o al fill una mica hiperactiu al Karate si el que a ell li agrada són els patins Skate. Hi haurà dones que prefereixen esquiar i homes als quals els encanta veure créixer els seus músculs en la sala de peses o mirar el futbol des del sofà. Però que ningú es freni si se sent temptat per provar de fer algun cop un kata en el dojo. El més important per a fer art marcial és: gaudir-lo!.