Estratègia en la defensa personal (2/5)
PER MARCEL DEL RIO
LA TÀCTICA
Per definició la tàctica és la utilització d’una tècnica o varies tècniques amb oposició o en situació real. Per tant és un acte complex, elaborat, variat pendent d’especialitzar i adaptar a la situació concreta i única.
Tot això, resumint, ens obliga a adaptar el bagatge tècnic a les situacions concretes mitjançant, com havíem dit, la mecanització i especialització per deixar marge a la intel·ligència i fer una bona estratègia.
Mitjançant la observació i la posada en pràctica ham d’anar corregint i adaptant les tècniques per finalment mecanitzar-les i integrar aquestes en els nostres automatismes per poder aplicar a la pràctica real, que serà quan degut a la infinitat de possibilitats de situacions ens hauríem d’adaptar a la situació concreta i això faria que cada situació fos única, i per això cada aplicació real serà única i personal.
OBSERVAR-PRACTICAR-CORREGIR-MECANITZAR-INTEGRAR-AUTOMATITZAR-PRÀCTICA REAL-ADAPTAR-ÚNICA I PERSONAL
A l’hora de la preparació tàctica convé fer-la com més difícil i complexa millor per que sembli el més real possible i així augmentar les capacitats tant físiques com cognitives. Així que, com més ajustades a la complexitat de la realitat i com més es practiquin més beneficis tindrem.
Hem d’augmentar l’entreno no només en quantitat sinó també en qualitat ajustant-lo a la realitat, començant amb una pràctica senzilla i anar complicant a mesura que anem assolint domini tàctic.
Si augmentem l’entreno obtenim múltiples beneficis, pel que fa a la millora física general (velocitat – força – resistència) i específica (elasticitat, flexibilitat, millora del to muscular, repòs més reparador, disminució de l’ansietat, millores en les relacions socials, control del pes, etc…).
LA ESTRATÈGIA
Arribem a l’art de planificar amb intel·ligència la nostra actuació en defensa personal.
Com ja hem dit per a una bona estratègia cal una bona base tècnica i tàctica, almenys per a una millor eficiència.
Encara que també aquesta estratègia anirà canviant en funció de les variables, per tant anirem escollint la millor resposta estratègica i anirem adaptant-nos a la situació única.
També per a una bona resposta estratègica caldrà seguir el millor possible els passos ja mencionats que ens ajuden a augmentar la eficàcia.
PREVENCIÓ – DETECCIÓ – AVÍS – DISTÀNCIA – GUÀRDIA
-Observació:
També hem de passar a fer una observació i estudi de la situació un cop feta la detecció.
Aquesta observació activa del conjunt de la situació ens permetrà adaptar millor els mecanismes de defensa.
Per tant hem de ser capaços en poc temps d’observar fent un resum i valorar la situació, cosa que a vegades hem de fer en temps record.
Hi ha molts factors a valorar. Els factors de temporalitat (si ens dona temps a apartar-nos davant un atac o sóc lluny d’una porta), factors meteorològics (plou o fa fred), factors ambientals (si es de dia o de nit, si hi ha soroll o no), factors de localització (som dins un cotxe o a la piscina), factors de número (són molts o puc demanar ajuda a algú proper), factors de posicionament (els tinc davant o darrera o potser sóc al terra), factors materials (van armats o jo porto un paraigües o tinc una cadira al costat), factors mèdics (tinc una lesió o han pres algun tipus de substància estupefaent), i molts altres factors.
Però per valorar la perillositat en condicions normals hauríem com a mínim de valorar el número d’atacants, si van armats o no, i si tinc via d’escapatòria o no.
També com a mínim he de valorar les meves condicions. Si estic entrenat, si estic en bones condicions físiques(no lesionat) i si hi ha condicions òptimes per la resolució de la situació(si em vull amagar millor que sigui de nit i si vull demanar ajuda millor un carrer important i transitat).
La observació com a mínim ens ha de servir per un cop detectada la amenaça poder fugir i evitar-la.
El següent pas seria si podem a part de valorar la possibilitat de fugir o evitar també valorar la amenaça en si, el que vol dir intentar ser capaços de imaginar el que ens pot passar.
Si som capaços de imaginar el que pot passar sempre podrem posar en funcionament la balança mental que en dirà si val la pena defensar-nos o no i quina de les solucions possibles escollir.
En aquest cas és bona idea sempre imaginar el pitjor escenari i així el que pugui passar sempre serà millor, o al menys no ens sorprendrà si les coses no van bé o no van com creiem que anirien.
Aquest moment de posar la situació a la balança és el moment més delicat ja que tota acció te una resposta i un cop comença aquesta cadena no sabem mai del cert com acabarà.
O com va dir un general del japó feudal, “sempre que es lliure una batalla hi ha la possibilitat de perdre-la”.
Arribats en aquest punt cal doncs com a mínim el plantejar-se el fugir o evitar.
-Fugir:
Per fugir caldria com a mínim buscar sempre una via de sortida física del conflicte. Això vol dir que hem de estar pendents en tot moment on hi ha o hi hauria una via per fugir físicament del conflicte, estiguem on estiguem. No sempre serà possible, però hem de pensar en alternatives que més s’hi acostin.
Per exemple si estem dins d’un ascensor i l’agressor és davant de la porta hem d’intentar que deixi lliure aquesta per poder sortir, però si és un habitacle molt petit potser hem de pensar en fer-lo sortir primer a ell per poder sortir nosaltres després.
Evidentment és possible que el fugir no sigui la millor opció (perquè estem en un avió i no portem paracaigudes) o que durant la fugida les coses no vagin com pensàvem (arrenquem a córrer i ell corre més que nosaltres). Tot això també ho hem de valorar.
En tots els casos el que està clar és que qui decideix és el que està en la situació i possiblement ho hagi de fer en poc temps. És per això que és tant important cada un dels passos, des de la prevenció, la preparació tècnica i física i també la tàctica, Si queda marge llavors usar la intel·ligència i també la planificació i la estratègia.
-Evitar:
És un concepte similar a la fugida però es refereix a que sense abandonar el lloc físicament evitem l’enfrontament.
Aquí és on entren en acció una seria de factors que poden ser decisius, com són la actitud corporal i la actitud verbal.
1-La actitud corporal començaria per la guàrdia i la distància però aquí el que intentaria és influir en l’altra persona per evitar l’enfrontament.
Les maneres d’influir poden ser radicalment diferents ja que podem adoptar una actitud corporal feble per que ens deixi estar per llàstima o tot al contrari podem adoptar una actitud agressiva o de molta protecció per induir a l’altre a que sigui ell qui eviti l’enfrontament pel que no pugui fer o pel que li pugui passar.
2-La actitud verbal és un capítol a part per la gran versatilitat i la gran importància que te en els humans.
Mitjançant la nostra parla podem influir en les persones i en les situacions i amb un bon coneixement d’aquestes tècniques podem influir en el resultat.
Per poder utilitzar bé aquestes tècniques cal conèixer-les bé i això caldria un capítol a part i dirigit per un especialista en la matèria.
Concretament parlaríem de la persuasió o el JUDO VERBAL com diuen altres.
Tot i així amb la paraula podem indicar moltes coses i podem jugar moltíssim sense ser cap expert. Podem arribar a acords, ens podem rendir, podem influir donant por o donant falsa confiança, etc…
És una eina indispensable i que abans d’arribar a utilitzar altres mitjans val la pena esgotar degut a l’ampli ventall de solucions i arguments. Però podria ser que no funcioni perquè ens trobem amb una persona sorda, estrangera o que porta auriculars o que te alterada la seva consciència per factors físics o psíquics.
Per altra banda també trobaríem l’ús de la paraula en clau marcial o Kiai la qual serviria també per a moltes coses, entre elles atemorir, sorprendre o crear una reacció favorable per a nosaltres(que es mogui, que es bloquegi mentalment, que tanqui els ulls, etc…).
PREVENCIÓ – DETECCIO – VALORACIÓ(BALANÇA) – FUGIR O EVITAR
EVITAR : CORPORAL + VERBAL
1- PREVENCIÓ – DETECCIÓ – VALORACIÓ – AVÍS – FUGIR (o EVITAR)
2- EVITAR – DISTÀNCIA – GUÀRDIA – VERBAL
Per aconseguir tot això a part de tenir el bagatge tecnico-tàctic i estratègic per poder usar la intel·ligència, cal tenir la capacitat de concentració necessària per afrontar la situació i també tenir com hem dit una bona preparació física i psicològica. Tenir capacitat d’anticipació i aguantar el dolor o les penalitats de la situació.
