ESRATÈGIA EN LA DEFENSA PERSONAL (3) Per Marcel del Rio

on .

ESTRATÈGIA EN LA DEFENSA PERSONAL (3)

ATAC

Un factor a l’hora de la defensa personal que hem de valorar és l’ús de l’atac com a defensa. Per tant ens podem defensar d’un atac defensant o també atacant, cosa que automàticament fa que l’atacant estigui preocupat defensant i per això deixi d’atacar per defensar o al menys descuidi el seu atac sobre nosaltres.

Tots sabem la dita “la millor defensa és un bon atac”.

Dins de la possibilitat d’atacar per defensar-se podem contemplar el concepte d’anticipació que ens permetria avançar-nos als seus moviments i així desenvolupar una bona estratègia tant sigui per fugir o evitar com per repel·lir l’atac.

En tot cas el nostre objectiu seria aconseguir escapar, atemorir, desconcertar, crear alarma cridant l’atenció o dominar la situació o al cap del grup.

POSICIONAMENT

Per definició seria la nostra col·locació en l’espai respecte als factors físics del moment.

Per a una bona estratègia de defensa és molt important el posicionament ja que ens facilita la fugida o una bona defensa o atac, sobretot amb diversos atacants o factors.

Ens ha de permetre la observació per a la valoració ja que això ens marca el desenvolupament de tot el demés.

L’altra cosa mínima que cal buscar un cop feta la observació és la fugida. Com a mínim hem d’intentar fugir o contemplar-la i valorar-la. Però encara que no haguem valorat hem de contemplar la fugida.

Pel que respecta al posicionament cal tenir presents diferents aspectes:

-Com a mínim hem de buscar una sortida per utilitzar si cal.

-Intentar afrontar la situació de cara per obtenir una bona observació dels possibles atacs, tot i que també hem de tenir una bona perspectiva dels 360º.

-Hem d’intentar mantenir la nostra esquena lliure ja que la part que podem controlar correctament és la que tenim de cara, sobretot per que hi tenim el sentit més importat(la vista). Per tant una idea seria tenir una paret a l’esquena però hem de valorar també la possibilitat de fugida que segurament la paret impedirà.

-Hem d’intentar, com ja hem dit, mantenir el màxim de distància i com a mínim la de seguretat. Per tant també una bona idea és interposar en el camí de l’atac objectes, altres persones, etc... Que serien una barrera material davant nostre, on també hi hauria la possibilitat d’esgrimir aquests objectes (podem amagar-nos darrere una cadira o agafar una cadira amb les mans per mantenir lluny l’amenaça).

-Tenint en compte el paràmetre anterior i si tenim més d’un atacant hem de mantenir-nos el més lluny possible de tots. Per fer això hem de triangular respecte a dos amenaces i estar el més lluny possible de les dues a l’hora, nosaltres seriem la punxa que està més lluny de les altres dues a la mateixa distància. Si hi ha més amenaces hem de traçar línees des d’elles i nosaltres ser el més lluny possible. Si n’hi ha un de més perillós o més avançat és d’aquest del que hem d’estar més allunyats, posats a escollir i si podem.

SUPERIORITAT

És un factor que sempre hem de buscar per obtenir més bons resultats.

Però el podem buscar d’entrada o més tard. D’entrada serviria per intentar que no es produeixi l’atac i si ho fem més tard és per enganyar a l’altra part i així poder ressorgir i guanyar per sorpresa.

-Com a mínim intentar la superioritat numèrica, ser més que els atacants, en principi com més millor, però segons l’espai a disposició potser que ens fem nosa uns als altres i no puguem donar una bona resposta i fins i tot ens impedeixi una bona fugida l’excés de número(tinguem gent amiga davant i darrera i no ens deixi reaccionar o inclús moure).

-Podem també buscar la superioritat en un posicionament més alt on ens permet una millor visió i defensa.

-També podem obtenir una millor posicionament respecte a la fugida, a les altres parts implicades o en l’espai(buscar una zona que no patini si el terra es lliscant i els altres que es quedin a la zona lliscant).

-Es pot buscar la superioritat mitjançant estris que puguin ser utilitzats com a arma o ens permetin mantenir l’amenaça lluny.

-Podríem mitjançant la paraula amenaçar, mentir o altra manera de persuadir per guanyar temps o buscar un moment o lloc millor on estar en posició de superioritat.

ALTRES FACTORS

Hi ha altres factors a tenir en compte, sobretot de tipus psicològic i principalment de personals que són els que més podem tenir sota control.

A tractar en un altre capítol dedicat a la psicologia del combat o en l’enfrontament en la defensa personal.

CASOS CONCRETS

Un cop hem fet o intentat fer el procediment indicat a sota passem a diferents possibilitats on podem aplicar aspectes molt concrets i particulars depenent de la situació.

1- PREVENCIÓ – DETECCIÓ – VALORACIÓ – AVÍS – FUGIR (o EVITAR)

2- EVITAR – DISTÀNCIA – GUÀRDIA - VERBAL

3-ATACAR – POSICIONAMENT- SUPERIORITAT- PSICOLOGIA

4-DEFENSA

En general hem de diferenciar l’enfrontament amb un o varis adversaris. Si es tracta de un de sol es posa en funcionament la cadena i s’intenta aplicar tot el que es pugui. Si hi ha més d’un atacant ja és un cas especial a tractar.

1-VARIS ADVERSARIS

Un cop detectat el grup hem d’intentar mantenir el màxim de distància i en general és millor intentar fugir, però també podríem atemorir o crear una falsa sensació de debilitat per ressorgir, però aquesta última solució ha de ser utilitzada com a últim recurs ja que perdem normalment la distància.

A part de tot el procediment anterior amb un sol adversari hem d’intentar fer el més ràpid possible, ja que estem en inferioritat numèrica, les següents coses:

-Detectar el cap del grup. Si neutralitzem i convencem aquest els demés segurament el seguiran en la seva decisió o no tindran l’organitzador. Valorar també la possibilitat que si es fa mal al cap els altres busquin venjança, però almenys haurem creat una petita confusió. El mateix amb el més fort o perillós.

-Buscar el màxim de distància de tots, almenys del que estigui més a prop o del més perillós, a no ser que vulguem neutralitzar al cap o al més perillós per crear confusió, per la qual cosa cal trencar la distància intentant crear una falsa sensació d’inferioritat i gràcies a aquest engany ressorgir i atacar amb anticipació o per sorpresa.

-Buscar en general disminuir la superioritat numèrica ja sigui avisant a més gent, cridant i avisant, amb el posicionament, amb l’ús d’escuts físics o humans(utilitzar alguna persona, si pot ser estimada pels atacants millor, com a escut), utilització d’estris com a armes(una peça de roba podria crear un espai de seguretat esgrimida davant nostre o circularment), o també utilitzant la paraula per atemorir amb amenaces o possibles conseqüències.

-És bo utilitzar tècniques senzilles i ràpides dirigides a punts vitals per reduir els riscos i disminuir la fatiga i augmentar la eficàcia. Principalment atacar la cara i entre les cames que és on aconseguim una disminució més ràpida de les seves facultats. Principalment la vista directa o indirectament.

-Les armes d’elecció per tant serien els cops i hem de valorar llavors si fer-los amb les mans obertes o tancades. Les mans obertes tenen més poder de penetració i si hi ha una filmació de l’enfrontament semblarem febles. Les mans tancades el que ens donen és una millor seguretat pel que fa a evitar possibles lesions sobretot als dits però la imatge és agressiva, però també potser que ens interessi. De totes formes normalment no ens interessa una baralla sinó que el que volem és sortir il·lesos de l’enfrontament. Puntualitzem que si usem les cames, intentar no pujar més amunt que l’alçada dels genitals de l’atacant, per no perdre l¡equilibri i que no ens puguin agafar o lesionar les cames(eina mínima de fugida).

-Podem utilitzar luxacions i sobretot circulars per poder crear uns escuts amb el que luxem i un espai al passejar el luxat al voltant nostre. Intentant que els lesionats o neutralitzats facin de barrera entre els atacants i nosaltres.

-Intentar que nosaltres només haguem d’intervenir contra un atacant cada cop, per tant podem intentar posar-los en filera i així no podem ser atacats per més d’un a l’hora i així també evitem la possibilitat de ser rodejats.

-La part més important és la prevenció per evitar l’enfrontament ja que en principi tenim les de perdre.

-Molt important la observació i valoració per treure el màxim de benefici de la situació tot contemplant-la com una aventura a superar ja que d’entrada l’hauríem de donar per perduda.

-Però com quan hi ha vida hi ha esperança, si ens hem d’enfrontar ho hem de fer amb el convenciment ben alt i intentant traure del nostre interior la part més animal per poder sobreviure. Tot això no vol dir que menyspreem la intel·ligència ja que juntament amb la part animal en una justa combinació ens faran sortir victoriosos de la situació.

-Per tant hem de reaccionar amb les tècniques conegudes e interioritzades amb el màxim de energia, contundència, ràbia, agressivitat, velocitat, etc...Però com són tècniques conegudes i interioritzades tenim un petit marge per pensar en la estratègia a seguir o com a mínim com evitar o fugir.

 

SEMINARI NIHON -SHIKI KOBUDO

Articles d'interés de Jiu-jitsu